La  34a Universitat d’Estiu d’Andorra tindrà lloc del 4 al 7 de setembre del 2017 al Centre de Congressos del Comú d’Andorra la Vella sota el títol Tecnologia i Humanitat. Aquest dilluns el ministre d’Educació i Ensenyament superior, Eric Jover, ha presentat les diferents conferències que tindran lloc i ha destacat la qualitat dels ponents i el fet que es mostraran els punts positius i també els negatius d’aquest àmbit.
 Les sessions tindran lloc des de les 18 hores fins a les 21 hores dels diferents dies i seran obertes a tothom, gratuïtes i amb un servei d’interpretació simultània per facilitar l’accés a tothom.

La Universitat d’Estiu d’Andorra, a través de la Universitat d’Andorra, s’inclou dins del programa de les activitats de la Xarxa Vives d’Universitats. El curs (20 hores) és susceptible de ser reconegut amb crèdits de lliure elecció per les universitats de la Xarxa. Es lliurarà un certificat d’assistència a les persones que participin en el 80% de les sessions (és a dir, a un mínim de 7 conferències de les 8 en total). Els membres del cos docent de la Generalitat de Catalunya poden obtenir un certificat d’assistència que és reconegut pel Departament d’Ensenyament.

Difusió de la Universitat d’Estiu d’Andorra 2017

Com cada any, tot el contingut de la Universitat d’Estiu d’Andorra es podrà consultar, a partir d’avui, a la pàgina web habitual: www.universitatestiu.ad.

Les persones interessades en rebre el certificat d’assistència podran fer la inscripció automàtica a través de la pàgina web.
Presentació de la temàtica

Programa i perfils dels ponents

Dilluns 4 de setembre:

Conferència 1: Història dels canvis tecnològics

José Manuel Sánchez Ron

Doctor en física per la Universitat de Londres i la Universitat Autònoma de Madrid. És catedràtic d’història de la ciència en aquesta mateixa universitat. També és membre de la Reial Acadèmia Espanyola i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals i de l’Acadèmia Europea de Ciències i Arts (Academia Scientiarum et Artium Europaea) i de l’Acadèmia Internacional d’Història de les Ciències (París). Ha estat autor de diversos assajos i publicacions de divulgació, així com director de col•leccions i assessor editorial. El seu camp d’investigació se centra en la història de la ciència, fonamentalment de la física, dels segles XIX i XX.

Conferència 2: Educació i tecnologia

Marcel Lebrun

Doctor en ciències, actualment és professor en tecnologies de l’educació i conseller pedagògic a l’LLL (Louvain Learning Lab) de la Universitat Catòlica de Lovaina, Bèlgica. La seva tasca se centra en l’acompanyament dels mestres en el desenvolupament de dispositius tecnopedagògics per a l’aprenentatge. És president de l’Associació Internacional de Pedagogia Universitària (AIPU). Participa en diverses recerques a escala europea, en particular sobre els efectes i les condicions d’impacte de les TIC en l’aprenentatge i la formació. És l’autor de diverses obres sobre la relació entre tecnologia i pedagogia.

Dimarts 5 de setembre

Conferència 3: Noves tecnologies i seguretat

Nicolas Arpagian

Director científic del cicle «Seguretat digital» a l’Institut National des Hautes Études de la Sécurité et de la Justice (INHESJ). És també professor a l’École Nationale Supérieure de la Police (ENSP) i director de l’estratègia d’Orange Cyberdefense. Ha publicat, entre d’altres, La Cyberguerre (ed. Vuibert, 2009) i L’État, la peur et le citoyen (ed.Vuibert, 2010).

Conferència 4: La tecnologia en la vida quotidiana (Conferència via Skype)

Nuria Oliver

Especialista en computació doctorada pel Media Lab a l’lnstitut Tecnològic de Massachussets (MIT). És la primera dona espanyola que ha estat distingida per l’ACM Association for Computing Machinery (2015) i és membre sènior de l’Associació europea d’intel•ligència artificial.
És coneguda pel seu treball en el marc dels models computacionals del comportament humà, la interacció entre l’ésser humà i l’ordinador, les interfícies intel•ligents per a usuaris, la informàtica mòbil (mobile computing) així com l’ús de dades massives (big data) en benefici de la societat (big data for social good).
És una entusiasta de la capacitat de la tecnologia per millorar la nostra qualitat de vida a escala individual i col•lectiva. Per això, fa sovint conferències tant per al públic general com per als especialistes.

Dimecres 6 de setembre

Conferència 5: Innovacions en agricultura

Olivier Le Gall

Doctor en biologia per la Universitat de Bordeus II (1989) i enginyer agrònom d’AgroParisTech. L’any 1990 comença la seva carrera d’investigador a l’INRA —Institut Nacional de Recerca Agronòmica— en l’àmbit de la virologia molecular de les plantes, on esdevé director d’investigació l’any 1998. A partir del 2006 dirigeix el Departament «La salut de les plantes i el medi ambient» i de l’any 2013 fins a l’abril del 2017 és director general en l’àmbit científic de l’INRA. Actualment continua la seva trajectòria en recerca a l’INRA de Bordeus.

Conferència 6: La medicina del futur

Bertolan Mesko

Metge amb un doctorat en genètica. La seva especialitat és l’estudi de l’impacte de les noves tecnologies aplicades a la salut i al futur de la medicina. En aquest àmbit, es dedica a assessorar pacients, doctors, empreses i també administracions. La seva activitat formadora l’ha portat a impartir cursos en nombroses universitats com ara Harvard i Stanford, i també en grans companyies farmacèutiques. És un referent sobre les tecnologies aplicades a la salut.

 

 Dijous 7 de setembreConferència 7: Física quàntica

José Ignacio Latorre Sentís

Catedràtic de física teòrica a la Universitat de Barcelona, investigador en el Center for Quantum Technologies de Singapur, i director del Centre de Ciències de Benasc Pedro Pascual. Ha estat impulsor de moltes iniciatives de caràcter divulgatiu, com ara llibres, documentals, i trobades entre científics de renom internacional i públic, etc. És un dels físics espanyols més reconegut en l’àmbit de la física quàntica. Les seves línies d’investigació són la informació quàntica, l’entrellaçament, les partícules elementals i la teoria quàntica de camps. Ha fet aportacions cabdals en aquest dos darrers àmbits.

Conferència 8: Ètica i noves tecnologies

José Antonio López Cerezo

Catedràtic en lògica i filosofia de la ciència a la Universitat d’Oviedo. És un dels investigadors més destacats de l’àmbit iberoamericà i mundial en la temàtica de la relació entre la ciència, la tecnologia i la societat. La seva formació com a investigador es va fer a les universitats de València i Hèlsinki (Finlàndia). Posteriorment ha estat professor visitant en nombroses universitats dels Estats Units, Europa i Amèrica Llatina. Ha estat vocal del Comitè Internacional per a l’Ètica de la Ciència (International Conference of Scientific Unions) y del Visions Committee de la Society for Social Studies of Science. També ha estat assessor de la Encyclopedia of Science, Technology and Ethics (Macmillan Reference USA).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada