L’11% de la població va estar exposada al SARS-CoV-2 durant la primera onada

Marc Pons i Cristina Royo
Marc Pons i Cristina Royo. Foto: Fòrum.ad

Durant la primera onada de la pandèmia,  un 11% de la població del Principat d’Andorra va estar exposada al virus SARS-CoV-2, i van  ser els treballadors estacionals els més afectats, apunta un estudi de seroprevalença coordinat pel Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) amb la col·laboració de l’Institut de Salut  Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i Actua Innovació

L’estudi, que acaba de ser publicat a la revista The Lancet Regional Health – Europe, s’emmarca  dins del conveni de col·laboració entre les tres institucions per millorar la predicció de malalties infeccioses i incrementar la seguretat biològica al Principat d’Andorra. 

 

Estudi de prevalença d’anticossos contra el SARS-CoV-2

Al mes de maig de 2020, un 91% de la població del Principat d’Andorra (70.624 habitants) va  participar a l’estudi que es va dur a terme per calcular la prevalença d’anticossos contra el SARS CoV-2. Els resultats obtinguts mostren que durant la primera onada de la pandèmia de COVID-19, un 11% de la població andorrana tenia anticossos enfront del virus, el que mostra que  una part considerable de la població sembla haver estat exposada al virus durant el pic inicial.  Aquesta xifra és més del doble que la detectada per l’estudi ENE-COVID a Espanya durant la  primera onada (5%). Això es deu principalment al fet que la pandèmia va començar en plena  temporada d’hivern, amb una alta afluència i intensitat turística, i també a l’alta capacitat de  detecció de casos derivada de l’estratègia de gestió que va fer Andorra. 

Analitzant les prevalences pel que fa als diferents trams d’edat, els majors de 90 anys (15,2%) i el  grup de 80 a 89 anys (13,8%) van ser els grups de població més afectats, seguit dels adolescents de  10 a 19 anys (13,7%) i de les persones de 50 a 59 anys (13,6%). Per grups de població, els resultats  indiquen que la seroprevalença va ser major entre els treballadors estacionals (13,3%), definits  com aquells que treballen al país entre els mesos d’octubre i maig coincidint amb la temporada  d’esquí, que entre la població general (9,7%).  

“Aquest és el primer estudi de seroprevalença que avalua universalment tota la  població d’un país, i el més gran d’aquest tipus en tot el món”, afirma Carlota Dobaño,  investigadora d’ISGlobal i autor del treball. “L’estudi ens ha permès identificar els punts crítics  d’infecció i pot contribuir al disseny d’intervencions personalitzades per prevenir la  transmissió del SARS-CoV-2 a Andorra”, afegeix Cristina Royo-Cebrecos, investigadora del  SAAS i primera autora. 

 

Millora de la predicció d’altres malalties infeccioses, els efectes del canvi climàtic o  la contaminació atmosfèrica sobre la salut a Andorra

El conveni de col·laboració entre les institucions en què s’emmarca aquest estudi considera el  treball conjunt per desplegar plans d’avaluació epidemiològica, polítiques de reforç de la bioseguretat, així com estudis de correlació entre variables epidemiològiques, ambientals i demogràfiques, i traços genètics tant de la població com dels microorganismes  potencialment causants d’epidèmies a Andorra. 

“Una de les línies prioritàries d’Andorra és el desenvolupament de projectes al voltant de la salut  digital i la medicina predictiva”, explica Marc Pons, director d’Actua Innovació. En el context  de la pandèmia, “aquests projectes necessiten ampliar-se cap a la vessant de la bioseguretat, per  a la qual cosa la col·laboració amb ISGlobal és essencial i ens aporta l’excel·lència i els coneixements  científics necessaris per tractar aquest tema de tanta rellevància i impacte actual i futur”, afegeix.  

Per la seva banda, Antoni Plasència, director general d’ISGlobal, destaca “la importància  d’aquesta aliança estratègica per a la prevenció i preparació de les epidèmies“. “Com s’ha vist  amb la pandèmia actual de la COVID-19, en un món global i hiperconnectat ens calen nous  coneixements i abordatges innovadors per estar ben preparats per prevenir i respondre als  riscos per a la salut transfronterers, que sovint s’inicien com a fenòmens locals però amb el  risc d’una ràpida repercussió en el conjunt del planeta”, conclou. 

[do_widget id=category-posts-pro-64]