Joventut segle XXI

En primer lloc, cal tenir en compte l’asseveració, de l’home i la dona fets a imatge i semblança de Déu, en la que Déu és Amor, com de forma majoritària és reconegut per totes les religions.  
 
En segon lloc l’observació d’una creixent contaminació d’aquesta imatge, per part d’una joventut educada amb plantejaments materialistes, induïts per una societat alienada, que no copsa la realitat negativa del món del treball.
 
Treball afectat per l’atur i la precarietat, que provoca que la joventut mancada de sortides vitals, es decanti majoritàriament, per omplir el seu temps amb activitats d’oci i de temps lliure, enlloc de fer-ho aplicant el pensament crític per adonar-se que la felicitat no costa diners.
 
L’antropòloga estatunidenca Margaret Mead, manifesta que per primera vegada, els joves són testimonis de la creació de la història, abans que sigui censurada per les generacions precedents.
 
Manifestació induïda per la seva distinció de tres cultures diferents en la transmissió del coneixement. La primera en la que els joves són educats per la gent gran. La segona en la que joves i adults s’eduquen entre ells. Finalment, la tercera i l’actual, en la que els joves eduquen als adults.
 
Actualitat, que des del món sènior, una propera tercera part de la població, es pretén reconduir, recuperant un dels principis bàsics del bressol de la democràcia de Grècia, la de deliberar junts joves i sèniors, en la creació de la història, associant i barrejant la il·lusió i vitalitat dels joves amb l’experiència i maduresa dels sèniors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *