Els estudis i les tècniques de comunicació són molt importants en aquest apassionant però complex món dels mitjans de comunicació. Però també és cert que, a part de la constància i l’esforç, per comunicar amb èxit cal disposar d’una manera de ser íntimament relacionada amb l’autenticitat personal. Per a nosaltres, el periodista i presentador Jordi González n’és un bon exemple.

Què és el millor que t’ ha aportat la teva professió?

Sens dubte el poder i haver de viatjar per tot el món.

 

Comunicar ha de ser sempre un exercici amb dues direccions?

Sempre. Si no és bidireccional no és comunicació.

 

Com s’aconsegueix la complicitat amb el públic?

Suposo que intuint, detectant el que en cada moment l’espectador necessita o li ve de gust. I fent les coses amb il·lusió.

 

De jove vas estudiar Filosofia. Aquest coneixement ha estat un bon company de viatge?

Jo em vaig posar a estudiar Filosofia perquè necessitava entendre moltes coses i el coneixement sempre és el millor company de viatge a la vida.

 

Què ha significat per a la teva carrera els inicis a la ràdio?

Va suposar adonar-me’n de que tenia moltes coses a dir i a fer amb els oients.

 

I com recordes el salt a la televisió?

Com una cosa sense cap transcendència. No volia dedicar-me a la tele, jo vaig acceptar fer un programa de tres mesos que finalment va durar cinc anys i em va inocular el verí de la TV. Sense antídot.

 

Quina és la clau per conduir un bon debat?

Per a mi conjuntar el debat de les idees amb el de les emocions; convocar persones que saben de què parlen i buscar el contrast ideològic.

 

En aquesta època complicada, quina creus que és la millor actitud per sortir endavant?

No donar-se per vençut. Els temps són uns altres, mai més tindrem ni els diners ni la seguretat d’abans de la crisi. La intel·ligència és la capacitat per adaptar-se a les circumstàncies.

 

A part de la comunicació, quina és la teva altra passió no tan coneguda?

La meva gran passió és descobrir món. No seria res ni ningú si no hagués gastat tants diners en viatges.

Per Marta Texidó | ACPG / thesecretlarevista.com