Els supervivents del Dakar 2014, una vegada superades 13 jornades de lluita contra elements molt variats, van arribar al podi de Valparaiso (Xile) on ho van celebrar amb la mateixa intensitat, on ho van celebrar amb la mateixa intensitat, tant els guanyadors de les diferents categories com els equips pels quals la classificació és un fet anecdòtic. (la majoria) Entre aquests últims hi havia el pilot andorrà, Jordi Ginesta, que va aconseguir arribar al podi final en la 50ª posició de la classificació de camions amb un temps de 446h49’15”. És evident doncs, que va arribar fortament penalitzat a causa que va haver-hi etapes en les quals va arribar amb el temps just de prendre la sortida per a la jornada següent. L’objectiu era arribar i aquesta temporada ho va aconseguir, un èxit pel Boucou Team que va portar als dos Reanult Kerax fins al final.

Com és habitual en la majoria dels camions, l’excepció són els líders dels equips Kamaz i Iveco que van lluitar pel triomf, van sortir de Rosario amb el llast que suposa portar material de recanvi propi i per a altres equips. Ginesta està acostumat a aquest plantejament que s’ha repetit en les 23 edicions en les quals ha participat en el Dakar: “Aquesta cursa sempre ha estat així. El que surt a la foto és el que arriba en la primera posició al podi final però més d’una vegada aquest guanyador ha estat esperant en la pista o en el bivac que arribés el camió d’assistència. Aquest any nosaltres no hem tingut massa sort amb els pilots que havien d’estar en la lluita pel triomf. Gordon i Baldwin van tenir problemes des de l’inici i Chicherit va veure impotent com el seu cotxe quedava reduït a cendres també en la primera setmana de competició”. Els camions del Team Boucou tampoc es van lliurar dels problemes mecànics en aquests primers dies del Dakar 2014: “Així és, al camió del meu company Michel (Boucou) li vam haver de posar un canvi nou en la pista i en el meu els problemes de temperatura també ens van fer perdre moltes hores de descans en les primeres etapes”. Després de la jornada de relax a Salta, les coses van seguir en la mateixa línia: “En les última etapes de la prova i sortint dels últims, és habitual trobar a equips amb problemes i haver d’arrossegar algun vehicle durant molts quilòmetres. Això també forma part del nostre Dakar particular”.

Quant a la duresa anunciada en aquesta edició del Dakar, els participants van poder comprovar que aquesta vegada els organitzadors no havien exagerat: “Sens dubte és el Dakar més dur que he corregut a Amèrica. Les etapes de Chielecito van fer un sedàs molt important de participants, vam trobar molta gent tirada en la pista amb diferents problemes. Nosaltres ho vam superar encara que, crec que tres dies vam dormir molt poques hores (6 hores). En aquest aspecte, puc dir que abans d’iniciar la prova ja teníem molt clar que això pot passar. A més cal afegir que ha fet molta calor un factor que ha complicat una mica més el ral·li”.

El pilot andorrà es mostra molt satisfet del seu Dakar 2014 i no hi ha dubte que és una cita que pensa repetir en properes temporades: “En una prova d’aquestes característiques el funcionament de l’equip és bàsic, Pierre (Tuheil) no ha tingut errors de navegació i Hervé (Flagez) és un gran mecànic o sigui que en aquestes condicions el treball, per dur que sigui, sempre resulta agradable de fer”.

Després de quedar-se a mig camí en el 2013, Jordi Ginesta volia arribar a Valparaiso (Xile). Com va dir abans de marxar, per a la majoria dels participants que inicien el Dakar el triomf és arribar al podi final, aquesta vegada ho ha aconseguit. D’aquesta manera el seu palmarès se segueix ampliant, de 23 participacions en 16 ha aconseguit estar a la festa del podi d’arribada i… no hi ha dubte que seguirà.

(Text i foto: Fotoesport)