L’enginyer industrial Jordi Costa és un dels autors de l’Informe ‘Aplicació de les directives europees en matèria de residus municipals a Catalunya’ de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular d’Enginyers Industrials de Catalunya que recomana avançar cap a la individualització dels sistemes de recollida selectiva per aconseguir arribar als objectius europeus. Diu que el porta a porta és un dels més eficients però creu que és difícilment viable, ara mateix, tècnicament i políticament en grans ciutats. Secretari tècnic del Gremi de Recuperació de Catalunya i Assessor de Sostenibilitat i Economia circular a CECOT, Costa defensa, en aquesta entrevista a Fulls d’Enginyeria, treballar el tancament de contenidors mentre es desenvolupa el porta a porta a ciutats més grans i es modulen altres mesures com la fiscalització o la gamificació.
Catalunya segueix una tendència positiva en la recollida selectiva i és del 45,9%. Però no acaba de millorar més… Hem arribat al límit?
El model hegemònic a Catalunya segueix sent el model de contenidor obert. L’aportació, doncs, és voluntarista. Qui ho fa, ho fa per militància pel medi ambient, no per benefici personal. Hi ha molts municipis amb porta a porta, cada vegada més, però a nivell de població global és marginal. En canvi, el model de contenidor no evoluciona massa, per no dir gens. Es nota una certa tendència a l’alça però és molt lleugera; estem estancats. I sí, hi ha cert consens que el model de contenidor obert ha arribat al seu sostre.
Els objectius europeus són del 55, 60 i 65% pel 2025, 2030 i 2035 respectivament. Hi podem arribar si no es canvien aquest sistema de contenidors?
Si no es canvia el paradigma – i cal veure què vol dir – sembla clar que no arribarem als objectius. La nostra evolució és del 5% els darrers deu anys i en els propers deu anys hem de pujar més d’un 20%. Històricament això s’ha fet amb més sensibilització, però on s’hi ha apostat fort s’ha arribat com a molt a un 55-60% de recollida selectiva. Tots estem d’acord que hem de passar del model del bé comú a la individualització, amb conseqüències individuals en positiu i en negatiu.
En conscienciació no es pot fer més?
Segurament si hi destinéssim molts recursos, es podria augmentar una mica. Als municipis que ho han fet estan entre un 5 o un 10% per sobre de la mitjana catalana. En canvi, els estudis sociològics assenyalen que una de les franges menys recicladores és la dels 25 als 35 anys, i per tant, el missatge que això se soluciona amb el pas de les generacions no és veritat, perquè en aquesta franja els ho hem inculcat des que van néixer i no ens n’hem sortit.
Per Elisenda Rosanas – Fulls d’Enginyeria
