Salutació del copríncep episcopal, Joan Enric Vives

Aquest 14 de març s’escauen els 25 anys de la Constitució del Principat d’Andorra, que va donar un impuls molt gran al país i ens va assentar amb decisió i responsabilitat en el concert de les nacions democràtiques. Quants canvis de llavors ençà. La Constitució Andorrana és el text legal on es plasmen els principis fonamentals sobre els quals descansa l’organització del nostre Estat de dret, els límits i les facultats d’aquest Estat, així com els deures i drets dels individus i les institucions. És el text que regula les institucions bàsiques del país, que conté les normes fonamentals de pau i convivència, i que ha de ser respectat per qualsevol altra norma de rang inferior. Ja s’ha estudiat i posat en clar el llarg i fecund recorregut que els Coprínceps i el Consell general, però també els Comuns i moltes altres institucions i organitzacions andorranes van dur a terme durant uns anys transcendentals per al nostre país. Finalment el Poble Andorrà, amb una participació del 75,74%, va expressar la seva acceptació de la Constitució amb el 74,19% de vots afirmatius. Així fou aprovada en el referèndum del 14 de març de 1993, ara fa 25 anys. Això avui és història, de la qual ens en podem sentir ben orgullosos i satisfets.

És cert que el món està immers en una profunda transformació dels seus sistemes de valors, la societat ha globalitzat els seus comportaments, i s’han produït canvis significatius en el nostre país i a tot el món. Però això ens ha de refermar en la nostra natural vocació d’obertura europea i internacional. És bo destacar que Andorra, des que existeix, ha tingut una relació europea clara, tal com el nostre Himne Nacional ho proclama, quan es refereix al fet que un dels grans pares d’Europa, l’emperador d’Occident Carlemany (742–814), és el nostre pare. Tenim arrels i tradicions molt antigues: “Creient i lliure onze segles creient i lliure vull ser; siguin els furs mos tutors i mos Prínceps defensors”, canta amb goig vibrant el nostre Himne nacional, amb lletra del Copríncep episcopal Joan Benlloch.

Amb tot, cal prendre consciència que aquests 25 anys no han passat en va, i ens sacsegen els nous reptes que hem d’afrontar, que també són els reptes d’Europa a la qual ens sentim ben units i formant-ne part. Es fa necessari treballar també des d’Andorra, per un futur basat en la capacitat de cooperar junts per superar recels, menyspreus o divisions, afavorint sempre la pau i la comunió entre tots els pobles del Continent. I una concreció hauria de ser aconseguir un bon Acord d’Associació amb la Unió Europea, que requereix una conscienciació general de tots els estaments del Principat, com va passar amb la nostra Constitució de 1993.

Cadascú al seu nivell, amb responsabilitat respecte al tema educatiu i cultural, a la redistribució justa de la riquesa, al tema europeu i a l’obertura econòmica, caldria aportar propostes de futur i d’adaptació, consensuant posicions de país i d’interès general.

En una societat lliure i plural sempre hi haurà legítimes diferències d’enfocament, però és fonamental que els andorrans ens mantinguem units, mirant amb esperança i creativitat el futur del país i les adaptacions que caldrà realitzar. La nostra Constitució de 1993 ens assegura els valors de la llibertat, de la democràcia, de la justícia social i també del reconeixement real i efectiu dels drets de les persones i de la seva dignitat. Per això la lletra i l’esperit constitucionals ens ajuden a encarar el futur amb confiança, rellançant un nou humanisme amb models econòmics més inclusius i equitatius, orientats no al gaudi d’uns pocs, sinó al benefici de les persones i de tota la societat. Sobretot hem de pensar més en la joventut. Els joves no són pas el futur, com sovint es diu, sinó que ja són ells el present; són els que ja avui amb els seus somnis i esperances, amb les seves vides, estan forjant l’esperit andorrà i l’esperit europeu.

La celebració del 25è. aniversari de la Constitució d’Andorra és un gran motiu per a viure una joiosa festa democràtica, que ens afermi en el compromís de mantenir una convivència pacífica i una dedicació generosa vers el bé comú de tots els andorrans.

Joan Enric Vives i Sicília, copríncep episcopal.