Joaquim Valls: “En Guardiola és un Pep-esponja”

‘Ens calen molts Pep Guardiola’. Aquesta és una frase que probablement compta amb molt de consens; però també és un dels punts de partida del llibre ‘El bon cap’ (Viena Edicions, 2012), de Joaquim Valls. Què hi ha al darrera d’un èxit inqüestionable? Ho pot aconseguir tothom? Possiblement moltes d’aquestes preguntes tenen una resposta en el nou llibre de Valls qui també ens explica el mètode Kimmon.

 

Quina és la principal diferència d’en Pep Guardiola amb la resta de líders?

A ‘El Bon Cap’ plantejo dos tipus de lideratge: el líder-estrella i el líder-sol. El primer, del qual seria un exemple Mourinho, és una persona que brilla en solitari i que s’autoatorga tots els èxits; Guardiola és el paradigma del segon tipus; il·lumina, dóna escalf i tot gravita al seu voltant. És palès que en Pep no és l’únic líder-sol, només és el més emblemàtic i conegut, i si té un diferencial és l’enorme capacitat de treballar i persistir.

 

Per tant, l’èxit en el món del futbol es pot traslladar també a la resta d’àmbits?

Al meu entendre s’ha d’aplicar a equips d’experts en qualsevol àmbit. L’èxit d’en Pep rau sobretot en la gestió del capital humà del primer equip. Molt per damunt de saber de futbol, en Guardiola excel·leix en la direcció d’aquests Recursos Humans tan peculiars com són els equips d’alt rendiment, i això és extrapol·lable sens dubte als negocis.

 

En què consisteix el mètode kimmon?

És un mètode de reeducació de l’inconscient mitjançant la grafotransformació de l’escriptura, l’autosuggestió i la implementació de pràctiques de psicologia positiva. Durant nou mesos, s’han d’escriure reiteradament durant quinze minuts cinc frases autosuggestives tot canviant cada mes alguna lletra; abans d’anar a dormir, s’han d’escoltar les autoinstruccions positives gravades. I cada setmana s’ha d’escriure una redacció que ajuda a focalitzar allò de bo que té la nostra vida en lloc de parar esment tan sols en les coses negatives.

 

Com va sorgir la inspiració per impulsar-ho?

Bàsicament de dos descobriments quasi fortuïts: Per una banda, duc impartides cent mil hores de classe universitàries. En la meva tècnica la repetició és clau. La ment humana pot adquirir coneixements quasi infinits si els reitera suficientment.

En segon lloc, com a grafòleg, em vaig adonar que a través de l’escriptura és molt difícil mentir i, sobretot, autoenganyar-nos. La grafologia va començar doncs essent una eina complementària del mètode kimmon, però a la fi s’ha erigit com la peça clau i diferencial, perquè vaig descobrir que transformant-la podem reeducar l’inconscient i millorar moltíssim la vida de les persones.

 

Ha observat canvis importants en les persones que ho apliquen?

Des que l’any 2010 es va publicar ‘Buenos días y buena letra’ milers de persones han implementat el mètode i el seu feedback és extraordinari. Rebo e-mails que fan posar la pell de gallina. Tres oients anònims i voluntaris del programa Via Lliure de RAC 1 van donar el seu testimoniatge cada quatre setmanes, durant els nou mesos que dura el mètode, i els resultats van ser espectaculars.

 

En definitiva, si ho treballem bé, tots podem ser un ‘Pep Guardiola’?

La característica fonamental d’en Pep Guardiola és treure el cent per cent de les persones que col·laboren amb ell. He dut a terme una important recerca a partir de tot el que s’ha publicat al voltant d’en Guardiola, i he esbrinat com s’ho ha fet per arribar on ha arribat. El meu llibre és un manual d’instruccions senzill, amè i molt pràctic on proposo ‘copiar’ les virtuts d’en Pep, i de més a més demostro que en Guardiola és un “Pep-esponja”, i ans avergonyir-se’n, en fa ostentació i no perd l’ocasió d’agrair allò que ha après de qui ho ha après.

 

Què és el millor que li han dit els lectores i lectores del llibre?

Que nou mesos després d’haver-lo llegit i posat en pràctica se’ls ha transformat completament la lletra i, alhora, els ha millorat moltíssim la vida. Que ja no tenen angoixa, que són més optimistes, extravertits i proactius, que gestionen molt millor les seves emocions; i que ho han notat les seves famílies, els seus companys sentimentals i els seus col·legues. És lògic, si som més feliços ens és més fàcil ser comprensius amb els altres.

Per Ramon Texidó / thesecretlarevista.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *