L’escriptor i filòleg Joan Rebagliato ha presentat el seu nou llibre ‘Embarcats’ (Cossetània, 2012). Aquesta novel·la, guanyadora del XXIII premi de narrativa Vila d’Ascó, s’articula com un conjunt de relats curts escrits a partir del fil conductor d’un naufragi.

 

Què et va decidir a escriure ‘Embarcats’?

Embarcats va néixer de la necessitat d’abordar un tema amable després d’haver escrit una novel·la sobre la Guerra Civil a Calella (inèdita). La meva idea era construir una comèdia de parelles que es feien i es desfeien amb un aire festiu. Però en realitat el que m’agrada és la literatura que t’ho proporciona tot, i per això la novel·la se’m va convertir en la història completa d’una comunitat.

 

Per què la història s’ubica en una Calella imaginària?

Calella és el món que conec, el món que trepitjo i el món que m’estimo. És un món complet i variat on tot és imaginable. A la vegada, és prou reduït per abastar-lo de cap a cap. Per mi és importantíssim que l’escenari sigui conegut i no un simple decorat, perquè això em torna els personatges palpables i reals.

 

Com defineixes els teus personatges?

Tots els personatges d’Embarcats tenen maneres diferents d’entendre el món. I tots, sense excepció, són presentats amb un punt còmic i amb tendresa. Perquè jo crec que gairebé totes les actituds vitals són comprensibles, encara que no totes siguin justificables. Els meus personatges no són reals, però probablement tothom podria trobar-hi semblances amb algú que coneix.

 

Però també has aportat un punt d’originalitat.

Penso que Embarcats és, efectivament, una obra força original. I n’estic orgullós, perquè per mi l’originalitat és bàsica. Crec que l’escriptura consisteix a explicar els temes de sempre d’una manera nova, i no a trobar temes nous. Jo he buscat l’originalitat en la barreja de gèneres i en un estil fresc, fet de metàfores noves. Perquè la força de la literatura neix de les paraules que no estan gastades.

 

Per què vas decidir donar un to humorístic a la novel·la?

Per mi l’humor és indispensable en la vida i en la literatura. Perquè l’humor és una defensa contra la crueltat del món. I perquè permet posar de costat elements molt diferents, que mai no hauríem relacionat. És a dir que, una mica com la poesia, l’humor ens obre nous mons.

 

Com han reaccionat fins ara els teus lectors i lectores?

De moment les reaccions han estat positives o molt positives, encara que potser no són gaire objectives. També hi ha qui, davant del primer capítol, s’embranca a fer esquemes de personatges i relacions. I no cal. Perquè, passat el primer capítol, després cadascun té la forma d’un relat quasi independent. Ara, la sensació més freqüent al final és la sorpresa per l’originalitat i el regust agradable per l’humor i la tendresa.

 

El fet d’haver guanyat el premi t’ha motivat a escriure més?

Escriure forma part de la meva vida, amb premis o sense. Ara, veure una publicació teva al carrer és una satisfacció enorme. És la sensació que la vida t’ha recompensat per tot l’esforç que has dedicat a un somni. Aquest premi no m’ha fet escriur més, però sí que m’ha portat molta satisfacció i m’ha fet conèixer la terra i la gent fantàstiques de la Ribera d’Ebre.

 

Quina és la línia difusa entre vida i literatura?

Dic que em sembla difusa la línia que separa la vida de la literatura perquè tot el que m’impressiona en la vida es tornarà, quan hagi madurat prou, matèria literària. Alhora, la literatura que he llegit m’ha ensenyat a mirar-me la vida amb altres ulls i a entendre altres maneres de fer. Visc la vida amb ulls literaris i llegeixo la literatura com si la vivís.

 

Com a filòleg, com defineixes la teva passió per la llengua?

Per la meva formació de filòleg, m’apassiona intentar entendre com funciona la llengua per dintre. L’estudi de la morfologia i el lèxic m’entusiasma. Ara bé, sóc incapaç de separar la passió per la llengua de la passió per la cultura i pel país. Perquè cmparteixo amb els que estimo la llengua, la cultura i el país i, per tant, voler la pervivència d’aquest món significa lluitar pe ells. Em sento meu aquest paisatge i em sento meva aquesta llengua.

 

Ets terminòleg al TERMCAT. En què consisteix la teva tasca?

El TERMCAT s’encarrega de fer encaixar en el català les noves paraules que pertanyen a un camp especial, tant si és la física com si és la gastronomia. Tots els termes fixats pel TERMCAT es difonen en línia a través del Cercaterm. I, dintre del TERMCAT, jo em dedico a assegurar la qualitat lingüística i metodològica de les dades del Cercaterm, i també a procurar completar i millorar els criteris que seguim.

 

Quin nou projecte literari tens entre mans?

Estic a mig escriure una novel·la que em fa una il·lusió especial, perquè va néixer d’un conte inventat per a la festa del meu fill gran. Vaig pensar que en podria fer una novel·la que comencés amb aquell mateix conte, explicat per a nens, i una continuació de capítols que desenvolupessin la història, ara per a adults. Em fascinava la idea d’explicar una mateixa història per a dos públics ben diferents.

Per Ramon Texidó / thesecretlarevista.com