Títol: Jo sí que vull saber de veritat què és la mort!
Escriptor/a: Monsieur Mouch
Il·lustrador/a: Maria Paz
Traducció: Pere Comellas
Editorial: Takatuka
Pàgines: 56
Edat: a partir de 9 anys
En la literatura infantil fa temps que hi ha històries de ficció on la mort hi és present. No és tan comú, per contra, trobar llibres de no-ficció pensats per parlar de forma directa d’un dels temes que encara incomoden més els adults. El segon títol de la sèrie concebuda per Monsieur Mouch i Maria Paz (el primer va ser Jo sí que vull saber de veritat com es fan les criatures!) es proposa omplir un buit en el panorama actual.
I ho fa de manera desenfadada i amb naturalitat. La proposta parteix d’una conversa entre dos amics, en Juli i l’Emma, que descobreixen el que sembla un ocellet mort. A partir d’aquí els personatges inicien un diàleg que aborda la mort des de diferents perspectives. Una cosa els porta a una altra, i en aquest parlar ditiràmbic exposen aspectes associats al dol, a les creences, a diferents rituals, abordant-los, a vegades, des d’una perspectiva històrica i cultural.
A través d’un diàleg que mescla l’humor amb tocs d’ingenuïtat i la curiositat pròpia dels infants, el llibre es concep com una porta d’entrada al tema de la mort, i té la capacitat de posar molts temes a sobre de la taula sense la intenció d’exhaurir-los. Una de les seves virtuts és la capacitat dels personatges per parlar de forma planera a partir de l’experiència pròpia, cosa que permet pensar en un tema tan complex des de la quotidianitat i la concreció.
El format de còmic funciona molt bé i les vinyetes saben acompanyar i il·luminar les peripècies del diàleg, a través de l’humor i d’un ús del color que ens permet distingir les escenes que dibuixen la situació de conversa de les reflexions i dades que van sorgint mentre aquesta avança.
El volum, doncs, sap naturalitzar un tema encara tabú, i ofereix una porta d’entrada per pensar la mort amb tranquil·litat i tendresa.
Anna Juan / Clijcat / Faristol
