El nord-americà Jeff Nichols repeteix a Cannes enguany amb “Loving” per traslladar-nos a l’any 1958 per parlar del segregacionisme instituït a l’estat de Virginia. El conflicte arranca amb el cas del casament d’una parella que s’estima, Mildred Loving (Ruth Negga) i Richard Loving (Joel Edgerton), però en què l’home és blanc i la noia és negre. Es desplacen a Washington per esquivar la legislació del seu estat que prohibeix el matrimonis interracials. Però immediatament seran sancionats a pena de presó per un tribunal del comtat, pena que podran salvar a canvi de l’expulsió del seu estat i la prohibició de tornar-hi per un període de 25 anys.

La parella intentarà viure aquesta nova situació com poden desplaçats del seu hàbitat rural habitual. Però el seu cas de matrimoni mixt, emblemàtic d’altres centenars de casos a l’època, es convertirà en un element clau per les lligues de defensa dels drets civils que assumiran la seva defensa per portar el seu cas a la cort suprema en contra de la jurisdicció dels estats racistes. Un combat jurídic que guanyarien l’any 1967 i que serviria per esmenar la mateixa constitució nord-americana.

Inspirat en fets reals, aquest film procura però mantenir-se equidistant del film polític i social de denúncia d’injustícies i defensa de les causes justes i nobles, sempre necessàries, no ens cansarem de dir-ho, a favor de la tolerància i contra el racisme, com és el present cas. Aquest distanciament dels tòpics i usos d’un gènere tan estipulat com aquest, Jeff Nichols el porta a terme sobretot prescindint de proclames, pamflets i efectismes i foguerades conscienciadores, centrant-se en l’àmbit de la parella, nus principal de la trama, i la família per extensió.

Al capdavall, “Loving”, cognom dels protagonistes, esdevé també metàfora i símbol del film. I és que predomina la sensació d’un melodrama delicat i sensible sobre l’amor en temps difícils, en èpoques de foscor, en què l’amor i l’estimació es posa a prova contínuament. El film és una reivindicació de l’amor per damunt de tot, una defensa del dret a estimar, dret no contemplat en la jurisprudència, però que Nichols podríem dir que reclama.

El film del nord-americà camina vers el llindar de convertir-se en un melodrama carrincló i sensacionalista, llefiscós i ensucrat, però la realització de Jeff Nichols és cuidada i exquisida, plena de finesa i tacte, i fa gala d’un classicisme perdut. Igualment el film destaca especialment per les commovedores actuacions dels dos protagonistes principals, Ruth Negga i Joel Edgerton, que sobresurten per la seva excepcional contenció i mesura. Un film farcit de silencis eloqüents, emotius gestos de complicitat, i mirades plenes de tendresa i amor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada