jaume-puig

Jaume Puig i Ribera (Sant Ramon, 1965) és el Director General del grup financer GVC Gaesco. Ell és economista i, actualment, dirigeix aquest cercle d’entitats financeres que ofereix serveis als estalviadors i orienten sobre com, quan i on cal invertir. Puig acumula 14 premis per la gestió de les inversions; 10 dels quals estan vinculats a fons gestionats personalment; 3 reconeixen l’entitat gestora, i un premi ha estat atorgat directament a ell, a títol individual, com a millor gestor de renda variable de l’última dècada.

Com ha evolucionat el negoci de les inversions a la borsa en els últims anys?
Hi ha una situació que fa referència als estalvis de les famílies. Si mirem com estan distribuïts els estalvis històricament hi ha un pes molt alt en els instruments d’inversió que només són vàlids a curt termini, i per tant, acaben sent menys rendibles.

Per què ha passat?
Les famílies haurien d’haver diversificat els seus diners. I ho han fet així, malament, al meu entendre, per la manca espectacular de cultura financera que hi ha en aquest país.

Per tant, quin és el gran defecte que tenim en aquest país?
Ras i curt: molt d’estalvi a llarg termini ha estat invertit en productes financers que són aptes a curt termini.

S’està corregint?
Sí, però els països anglosaxons van per endavant, de fet, és un tema purament social. En aquestes regions s’aposta per inversions a llarg termini. Les dificultats de la banca i situacions extremes com les que s’han viscut a Xipre, han fet que l’estalviador prengui consciència que ha de ser el propietari directe dels seus estalvis i, per tant, que els seus diners no han d’estar al balanç de cap banc. N’hem hagut d’aprendre a base d’errors.

Què guanya l’estalviador sent el propietari directe dels seus diners?
Bàsicament, l’estalviador guanya seguretat i s’obre el ventall d’inversions per poder treure el màxim rendiment dels seus estalvis. Durant el 2013, en el conjunt del país, els fons d’inversió van créixer un 25%, per tant, tots plegats guanyem seguretat jurídica.

I aquests conceptes financers s’ensenyen a les escoles?
No, i no ho entenc. De fet, aquests temes no es toquen en els centres de secundària i si s’ensenyen, són anecdòtics. Us ben asseguro que no són conceptes complicats, crec que són aptes per tots els públics si s’expliquen bé.

Pot posar un exemple del què considera que la societat hauria de saber?
I tant! La gent hauria de saber que l’economia creix gràcies a les inversions que es fan a les empreses. Si aquest coneixement fos estès a tota la societat, n’estic segur que les famílies canviarien els seus hàbits d’inversió. Per tant, s’ha d’explicar que cal invertir en borsa per sortir de l’atzucac econòmic.

Què passa si no s’explica?

Que la població de classe mitjana, que és qui consumeix, no sap que les diferències entre patrimonis, és a dir, entre el que jo tinc i el que té el meu veí, depèn de com gestionem els nostres diners, de com els invertim. Són conceptes que han d’estar a l’abast de tothom. A dia d’avui hi ha molta gent que no sap què són les borses, per exemple, i això no es pot tolerar. S’hauria d’haver explicat abans, sense esperar a arribar a aquest punt, en el que ens veiem obligats a aprendre de les circumstancies del dia a dia. Repeteixo, l’Economia és fàcil d’entendre i, sobretot, d’explicar.

El discurs anti-financer ha fet que els inversors tinguin més por d’actuar?
Tot depèn de si entenen la diferència entre les entitats bancàries i les entitats de serveis financers, perquè nosaltres no hi hem contribuït. Espanya està en aquesta situació per l’esclat de la bombolla immobiliària, tothom ho sap. Hi hem participat uns i altres, però sobretot, qui ha tingut un paper destacat han estat les entitats bancàries que han finançat aquesta situació. Els bancs tenen una responsabilitat clara. Nosaltres vam advertir l’estiu de l’any 2006, que els preus dels immobles eren massa alts, però ningú ens escoltava.

Per tant, és fonamental que la societat entengui la diferència, oi?
Exacte. Nosaltres estem fora d’aquest discurs anti-financer. Des de GVC-Gaesco ajudem a assessorar, que precisament és on han fallat les entitats bancàries. La nostra raó de ser és la de gestionar i orientar cap a on han d’anar els estalvis dels nostres clients.

La relació Espanya-Catalunya influeix en la situació actual de la borsa?
Actualment, no influeix. L’any 2012, quan hi va haver la gran manifestació del 11 de setembre, estava previst que es reunissin a Barcelona inversors d’arreu del món i el tema es va tractar. Recordo que hi va haver una ponència, en la qual el conferenciant, va rebre a l’auditori dient: “Benvinguts a Barcelona, que encara és Espanya”. Amb això vull dir que l’inversor no pot defugir d’aquests temes però el mercat financer, en aquell moment, va considerar, i encara avui ho creu, que, s’arreglarà, que hi haurà una solució econòmica. Això sí, el que s’ha estat pensant fins ara pot canviar després de les eleccions europees i, sobretot, després del 9 de novembre d’aquest 2014, que és el dia en què els mercats internacionals de finances poden canviar el seu parer. De moment, no influeix per res.

Per tant, la situació surt a les agendes internacionals?
Sí, és clar que sí, ho vigilen però no cotitza per res perquè creuen que és un tema financer que s’acabarà arreglant.

Quines són les grans preocupacions dels inversors?
Que si l’estalviador continua amb la mateixa actitud no obtindrà rendibilitat dels seus estalvis, la preocupació és aquesta. D’una banda, els mercats volen que els estalviadors facin el canvi cap a inversors perquè qui no ho faci no traurà rèdit als seus diners.
I d’altre banda, aquest estalviador està preocupat perquè, per exemple, els seus dipòsits es paguen al 1%, situació que durarà molt de temps perquè hi haurà una rebaixa necessària dels tipus d’interès a la zona euro.

Per què?
Perquè hi ha un motiu molt poderós que és el balanç dels bancs. No només han donat moltes hipoteques sinó que fins i tot, els crèdits que han donat a vint o trenta anys són un problema, perquè quasi els regalaven. Es tracta d’un problema de solvència en el balanç dels bancs que durarà anys. S’anirà arreglant però, és clar, ho hauran de compensar oferint nous crèdits a un preu molt alt. Serà necessàriament car per compensar la quantitat de crèdits barats que es van donar abans de l’esclat de la bombolla immobiliària.

Hi ha una única solució?
Com en tot, hi ha una solució correcte i una d’incorrecte, aquesta última, que torna a marcar la tònica, ens pot passar factura. M’explico, la manera incorrecte és la d’allargar la renda fixa i de baixa qualitat a molts anys. Les entitats que fan això ho apliquen perquè llavors no cal explicar finances però ja els aviso, de nou, aquestes pràctiques també comporten oscil•lacions en el valor del fons i, com sempre ha passat, l’inversor ho desconeix.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada