Entrevista a Jaume Carbonell, Musicòleg i responsable de l’àrea de música de l’UCE.

Catalunya ha tingut una llarga tradició wagneriana.

Per a Catalunya Wagner ha estat tot un referent, un model. La seva música no deixa indiferent, ja sigui per la seva potència, pels colors que utilitza, per la seva intensitat orquestral, perquè és molt arravatadora. Wagner el que fa en la seva àrea cultural és sensibilitzar a la població en el procés de construcció nacional germànic, ressaltant el seu potencial històric i la seva potència cultural i pren referents històrics, tradicionals, mitològics, populars… de les llegendes, de la història i tot això ho plasma a les seves produccions operístiques.

 

Catalunya en aquesta època es troba fent un procés molt similar, no?

Sí. Des de mitjans dels anys trenta del segle XIX, de fet des de la Renaixença, a Catalunya hi ha una sèrie de manifestacions artístiques que fan una cosa semblant. Com que els objectius són els mateixos, o molt semblants (l’afirmació i presa de consciència nacional, la construcció d’un país…), el model de Wagner és el que d’alguna manera funciona més bé a tota aquesta gent que està treballant en això, perquè el producte wagnerià és un producte que no deixa indiferent. I a més a més perquè és un referent modern.

 

Aquesta època coincideix amb el Modernisme, que tanta influència tingué a Catalunya.

Tot el que representa la integració de les arts entre les diferents disciplines artístiques, això que s’entén com l’obra d’art total, és una de les característiques definitòries del Modernisme, un concepte plenament wagnerià. Per tant estem en una època que en l’àmbit artístic aquestes idees tenen molta importància i el referent més immediat és Wagner perquè el practica. Hi ha una incidència i similitud de conceptes que fa que tot això creixi d’una manera espectacular.

 

Com explicaries que l’introductor de Wagner a Catalunya fos un personatge tan relacionat amb el món associatiu de l’època com en Josep Anselm Clavé?

Aquí hi ha possibles hipòtesis que es poden contemplar. Com que aquí a Catalunya no disposem de tots els documents que ens agradaria tenir per fer afirmacions objectives de la història, hem de desenvolupar hipòtesis a partir de la informació de la que disposem.

Clavé estrena fragments del Tannhäuser als Camps Elisis de Barcelona, el 16 de juliol de 1862, per celebrar la festa del Carme.

 

Quina explicació hi trobes?

És perfectament possible que tingués referències de la música de Wagner. El que sí que se sap és que l’any 1861 Wagner estrena el Tannhäuser a París amb un gran escàndol, perquè el públic de París no està preparat per assimilar aquestes propostes.

Clavé, uns mesos després d’aquesta estrena viatja a Perpinyà per formar part d’un jurat d’un concurs d’orfeons. És possible, i aquí és una hipòtesi que jo apunto, que en aquest viatge a Perpinyà hagués tingut contacte amb algun cor francès que hagués participat en aquest concurs o no i que hagués tingut accés a aquest material. És possible. Fins i tot alguna partitura, transcripció… Perquè poques setmanes després és quan es dóna l’estrena a Barcelona. I ho estrenen cantant-ho en català.

 

Aquestes composicions eren per a cor mixt, però els cors de Clavé aleshores eren cors d’homes…

Bé, sempre que Clavé necessitava veus femenines aquestes eren proporcionades pel cor femení Liceu. I aquesta no va ser una excepció. Els Cors de Clavé van cantar Wagner fins al 1863.

 

Per què Wagner suscita tanta polèmica?

Com he dit, es tracta d’un personatge que no deixa indiferent. Ell va capgirar i transvasar tot el món de l’òpera i de la música en general. Hi ha un abans i un després de Wagner. Ell transforma tot el llenguatge musical, tot l’espectacle operístic. Hi ha un component nacionalista molt important en la seva obra. Només cal recordar que, decennis després, el règim nazi el va utilitzar com a mitjà de propaganda. Encara avui dia suscita polèmica.

 

Verdi també recull aquest esperit nacionalista… Itàlia es trobava en ple procés de reunificació.

Però cal tenir en compte que la música de Verdi és més convencional. Si ens ho mirem des de la tradició operística, el que estàvem acostumats a escoltar era òpera italiana i Verdi segueix aquesta línia. És a dir, en el context general de l’òpera no va ser tan trencador com ho va ser Wagner, tot i que Verdi també va fer aportacions innovadores, però sense trencar amb el passat. A Wagner el que li passa és que no hi ha un passat. L’òpera alemanya abans de Wagner és pràcticament inexistent. En canvi Verdi parteix del passat.

 

Verdi també té una forta influència en els Cors de Clavé, no?

Sí. Per exemple els cors d’Ernani van ser molt interpretats.

 Per acabar, parlem de l’associació Wagneriana de Barcelona.

Barcelona es considera la segona capital wagneriana mundial. L’any 1901 es creà a Barcelona l’Associació Wagneriana (ja abans el 1873 s’havia creat la Societat Wagner), pensada per difondre i explicar la seva música. Des dels seus inicis ha fet traduccions de totes les òperes en català, conferències, sessions, audicions, concerts… encaminats a explicar i difondre la música de Wagner; enlloc més no s’ha produït aquest fet. La seva importància i influència duren fins avui dia.

Per Ens de comunicació / ACPG – Redacció