Ja hi som en una societat que ja no és del nostre temps passat, que mai més recuperarem, que afecta sobretot al treball i a les seves futures repercussions negatives en les pensions. Atribuir l’atur a la deslocalització de la fabricació, que cerca produir en mercats amb ma d’obra més barata com la Xina, és una primera aproximació a una realitat molt més complexa. El veritable i més important desencadenament de l’atur és l’automatització i robotització dels mitjans de producció, que fan possible un fort creixement de la productivitat, fins a l’extrem, que avui dia es produeix molt més, més barat i amb menys treballadors. Durant anys l’automatització va suposar uns costos inicials molt elevats, que només estaven a l’abast de les principals empreses productores, però en els darrers anys, la reducció d’aquest cost, ha permès que fabricants mitjans i petits puguin augmentar la seva productivitat per ser més competitius, tot i reduint les seves plantilles.

Ens trobem en una situació molt semblant a la dels inicis de la revolució industrial, en la que els treballadors van intentar destruir les màquines per considerar-les culpables de la seva explotació. Posteriorment s’ha pogut constatar que la mecanització ha estat positiva. Podríem pensar el mateix sobre la informatització i l’automatització, que provoca l’actual xacra de l’atur i la precarietat laboral, la qual cosa tot i ser aparentment negativa, suposa un gran repte per avançar cap un nou model, que faci possible una societat per a totes les edats.