Finalment, l’administració sembla haver pres la decisió d’intervenir en el tema de la salut vinculada a l’alimentació, posant-se del costat dels progenitors i mestres responsables que han fet de la bona alimentació de fills i alumnes un objectiu de la seva acció educativa. A partir d’ara, els anuncis de preparats alimentaris, la majoria en forma de galeta o similar, hauran de seguir unes normes que, curt i ras, no els facin tan atractius i desitjables als ulls dels nens i nenes del nostre país, cada cop més obesos per culpa d’aquesta atracció.

Si això ho combinem amb la proposta del nou executiu català (no estrictament original, ja hi ha països europeus que la apliquen) de gravar amb un impost les begudes ensucrades i carbonatades per frenar-ne una mica el consum a la vista de la seva innegable acció engreixant, sembla que finalment, aquells pares i mestres que imposaven o suggerien als seus fills o alumnes el consum d’unes peces de fruita al dia –ajudats puntualment per campanyes de l’administració- ho tindran més fàcil per aconseguir el seu objectiu.

Però potser hauríem de començar a preguntar-nos si n’hi ha prou amb aquesta iniciativa. Perquè, a la vista dels beneficis immensos que aquestes empreses obtenen –només cal veure qui patrocina molts esdeveniments esportius o similars per intuir els beneficis que deuen tenir – no seria d’estranyar que la norma acabés essent un brindis al sol. Que ajudés a l’estat a reduir una mica el dèficit sanitari, però que en el fons tingués un efecte molt més migrat sobre la salut dels humans en procés de creixement que el que ara ens volen fer veure.

El fet que la mesura de posar límits a la publicitat d’aquesta mena de preparats alimentaris que la majoria de nens i nenes prenen a mig matí o en sortir de l’escola hagi estat una iniciativa de les pròpies empreses m’ha fet pujar la mosca al nas. A veure si tot plegat amaga un pacte de no agressió entre els fabricants i el govern? Un jo pago una mica i tu em deixes fer. Seria molt greu per la nostra salut.