És el títol d’un excels conte curt de Pere Calders que ironitza sobre la colonització d’occident per part dels orientals, que arriben a vendre estàtues de sants fetes a Olot. Una situació que, en l’àmbit culinari, pot reproduir-se en poc temps, a casa nostra i en un dels productes més insospitats. La ceba.
Perquè, sota el nom de “sunion” s’han començat a comercialitzar a Gran Bretanya unes cebes obtingudes per millora genètica als EUA, on ja fa 4 anys que es venen. Amb notable èxit segons els seus productors. Unes cebes que basen el seu èxit en què no fan plorar als que les tallen, piquen o ratllen. La cosa és simple. La varietat no produeix els compostos de sofre, gasosos, que en contacte amb la humitat dels ulls, es transformen en àcids i provoquen l’activació de les glàndules lacrimals que fa que els nostres ulls plorin mentre preparem el modest sofregit. I clar, els cuinetes poden deixar de banda els seus trucs més o menys contrastats – cebes al congelador, un bocí de pa a la punta del ganivet, posar-se ulleres de submarinista, entre d’altres – que provoquen la rialla dels amics i coneguts.
Imagino que Ignasi Domenech, Auguste Escoffier i Santi Santamaria es deuen remoure a les seves tombes pensant en allò que ens pot arribar a partir d’ara. I en com les seves crides en pro de l’autenticitat dels productes porten pel camí de convertir-se en paper mullat. Perquè aquesta troballa, fins ara limitada al mercat americà i en concret als estats de Nevada i Washington, porta cap a copar el mercat mundial. Això sí, a un preu més del doble del que acostuma a tenir la ceba normal de casa nostra. Aquella que els més valents ataquen directament tot queixalant-la, però que els més prudents passem, un cop tallada, una estona per sal per rebaixar-li la fortor.
Em costa imaginar – com el món del personatge de Pere Calders – un món amb uns alls que no piquin, una llimona que no esmussi les dents o un pebre que tingui gust de canyella. Però clar, el meu avi tampoc s’imaginava un raïm sense pinyols, una llet sense crema o un bistec rus – perdó, hamburguesa – vegetal.
