Intel·ligència artificial: la Comissió Europea impulsa la inversió i estableix directrius ètiques

La Comissió Europea presenta avui un seguit de mesures per posar la intel·ligència artificial (IA) al servei dels ciutadans i impulsar la competitivitat de la UE. La Comissió proposa un plantejament en tres fases per incrementar la inversió pública i privada en intel·ligència artificial, preparar-se per als canvis socioeconòmics que vindran i garantir un marc ètic i jurídic adient. Aquesta iniciativa de la Comissió respon a la petició dels dirigents de la UE d’engegar una política europea en matèria d’intel·ligència artificial.

«De la mateixa manera que ho van fer la màquina de vapor i l’electricitat, ara la intel·ligència artificial està canviant el nostre món i presenta un seguit de reptes als quals hem de fer front tots plegats a Europa perquè la intel·ligència artificial tingui èxit i beneficiï a tothom. Hi hem d’invertir com a mínim 20.000 milions d’euros d’aquí a final del 2020. La Comissió està complint amb la part que li pertoca donant un impuls als investigadors perquè puguin desenvolupar la propera generació de tecnologies i aplicacions de la intel·ligència artificial i a les empreses perquè la puguin fer servir», ha declarat avui el vicepresident responsable del Mercat Únic Digital, Andrus Ansip.

En l’àmbit de la intel·ligència artificial Europa disposa d’investigadors, laboratoris i empreses emergents de categoria mundial. A més, la UE és líder en el sector de la robòtica, del transport, la salut i la indústria manufacturera, que haurien d’incorporar la intel·ligència artificial per poder continuar sent competitius. Tot i així, la ferotge competència internacional requereix una actuació coordinada de la UE per mantenir-nos a l’avantguarda de la intel·ligència artificial i del seu desenvolupament.

Finançament i foment de l’ús de la intel·ligència artificial en els sectors públic i privat
D’aquí a final del 2020 els sectors públic i privat europeus haurien d’incrementar les inversions en recerca i innovació en intel·ligència artificial com a mínim en 20 milions d’euros. Per donar suport a aquests esforços, la Comissió vol incrementar la seva inversió fins als 1.500 milions d’euros durant el període 2018-2020 en el marc del programa de recerca i innovació Horitzó 2020. Segons les previsions, aquesta inversió generarà un finançament suplementari de 2.500 milions d’euros provinent de les associacions público-privades ja existents en matèria, per exemple, de macrodades i robòtica. A més, la Comissió Europea donarà suport al desenvolupament de la intel·ligència artificial en sectors clau, des del transport fins a la salut, impulsarà les connexions entre ells i reforçarà els centres de recerca de tot Europa i fomentarà els assajos i l’experimentació. La Comissió també donarà suport al desenvolupament d’una «plataforma intel·ligència artificial a la carta», que facilitarà que tothom pugui accedir als recursos que ofereix la intel·ligència artificial europea.

A més, es farà servir el Fons europeu d’inversions estratègiques per dotar empreses i companyies emergents d’un suport addicional per invertir en intel·ligència artificial. L’objectiu és mobilitzar més de 500 milions d’euros en inversions en una sèrie de sectors clau abans no acabi el 2020.

La Comissió continuarà treballant per un entorn que fomenti la inversió. Com que les dades són la matèria primera de la intel·ligència, la Comissió proposa una legislació que permeti la reutilització de més dades i un seguit de mesures per facilitar que es comparteixin. Aquí s’hi inclouen les dades dels serveis públics i sobre el medi ambient i dades relacionades amb la recerca i la salut.

Els canvis socioeconòmics que generarà la intel·ligència artificial
Amb la generalització de la intel·ligència artificial es crearan molts llocs de treball, però d’altres desapareixeran i la majoria es transformaran. Aquesta és la raó per la qual la Comissió Europea encoratja els estats membres a actualitzar els seus sistemes d’educació i formació i a impulsar l’evolució del mercat de treball basant-se en el pilar europeu de drets socials. La Comissió donarà suport a les associacions entre el món educatiu i el món empresarial per atraure i mantenir a Europa experts en intel·ligència artificial, engegarà i finançarà programes de formació amb el Fons social europeu i donarà suport a les competències digitals i científiques, a la tecnologia, a l’enginyeria i les matemàtiques, a l’emprenedoria i a la creativitat. Les propostes del proper marc financer pluriennal de la UE (2021-2027) inclouran el suport a la formació en competències digitals avançades i en competències en intel·ligència artificial.

Garantir un marc ètic i jurídic adequat
Com passa amb qualsevol tecnologia transformadora, la intel·ligència artificial pot plantejar noves qüestions de naturalesa ètica i jurídica relacionades amb les responsabilitats o amb la presa de decisions, que poden ser esbiaixades. Les noves tecnologies no haurien d’imposar cap nou valor. A tot tardar a final del 2018, la Comissió presentarà un seguit d’orientacions ètiques sobre el desenvolupament de la intel·ligència artificial d’acord amb la Carta de drets fonamentals de la UE tenint en compte principis com ara la protecció de dades i la transparència i recolzant-se en la feina del Grup europeu d’ètica de la ciència i de les noves tecnologies. Per contribuir a posar en pràctica aquestes orientacions, la Comissió convocarà totes les partes interessades a formar part d’una aliança europea sobre intel·ligència artificial. A mitjan 2019 la Comissió també publicarà un seguit d’orientacions sobre la interpretació de la Directiva sobre responsabilitat dels productes defectuosos arran dels avenços tecnològics per garantir a consumidors i productors claredat jurídica en cas de productes defectuosos.

Properes etapes
Arran de la declaració de col·laboració signada per vint-i-quatre estats membres i Noruega el 10 d’abril del 2018, la Comissió començarà a treballar amb els estats membres per establir un pla coordinat sobre intel·ligència artificial abans no acabi l’any. L’objectiu principal és obtenir el màxim impacte de les inversions a nivell nacional i de la UE, fomentar la cooperació a tota la UE, intercanviar bones pràctiques i establir la manera d’avançar junts per garantir la competitivitat de la UE a nivell mundial en aquest sector. La Comissió també continuarà invertint en iniciatives que són fonamentals per a la intel·ligència artificial, inclòs el desenvolupament de components i sistemes electrònics més eficients (com ara xips específics per gestionar operacions d’intel·ligència artificial de primera categoria), ordenadors d’alt rendiment i projectes emblemàtics com ara les tecnologies quàntiques o la cartografia del cervell humà.

Rerefons
La intel·ligència artificial no és ciència ficció. Ja és part de les nostres vides i la fem servir com a assistent personal, per organitzar el nostre dia o perquè els nostres telèfons ens suggereixin cançons que ens podrien agradar. A més de facilitar-nos la vida, els sistemes intel·ligents ens ajuden a resoldre alguns dels principals reptes a què ha de fer front el món: el tractament de malalties cròniques, la lluita contra el canvi climàtic o les amenaces en matèria de ciberseguretat en són alguns exemples. La intel·ligència artificial és una de les tecnologies més estratègiques del segle XXI.

Europa vol ser a l’avantguarda d’aquesta evolució, com ho demostra el fet que molts dels avenços més recents en intel·ligència artificial provinguin de laboratoris europeus. Prop d’una quarta part de la robòtica professional i industrial és fabricada per empreses europees.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.