Mentre el jutge (instructor, suposo) instrueix (o instrumentalitza) la causa contra Carme Forcadell, jo aprofito per instruir-vos (delectant, si pot ser) sobre aquest concepte tan esquizofrènic. O bifacial.

Perquè el verb instruir i derivats són un cas com un cabàs de doctorjequilisme. Segurament a causa de la polisèmia que ja arrossegava instruere (per una banda ‘edificar, disposar’, per l’altra ‘fornir, equipar’, i encara ‘instruir’), la família ha mantingut fins avui una triple significació tan marcada que fa una mica de basarda. D’una banda, el sector didàctic: donar a algú coneixements o informacions, i en aquest àmbit no podem deixar de pensar en les pioneres Instruccions per la ensenyansa de minyons, de Baldiri Reixac, escrites a finals del XVIII); de l’altra, el judicial: preparar o formalitzar el procés per a jutjar una causa. Són majoria els primers, per això quan diem que una persona és instruïda no generem cap ambigüitat, i si afirmem que alguna cosa és “molt instructiva” sabem que només es pot entendre que resulta pedagògicament rica, mentre que en canvi instructor tant pot ser un mestre, monitor o entrenador com el jutge dels trons. Tal vegada la baula que uneix les dues cares del terme podria ser precisament la tercera accepció de la primera sub-entrada del substantiu instrucció: ‘exercicis pràctics que executen les tropes’. Els soldats s’instrueixen en una activitat (estem, per tant, a la banda de l’aprenentatge) que un dia podria servir de suport a la repressió d’una conducta (som a la judicial, doncs) per part d’un tribunal.

Però l’esquizofrènia d’aquesta família no s’acaba aquí. Ja heu vist que el verb llatí en tenia tres, de significats. Doncs això es reflecteix en una tercera branca de derivats que són els que sorgeixen d’instrument. En el sentit musical no té més secret, però en l’original de ‘objecte fabricat o eina’ ha generat dos verbs molt interessants:instrumentalitzar, per una banda, que no és gens aliè a les esferes directives (ja siguin judicials, polítiques o periodístiques), on la instrumentalització d’afers i conductes és pa de cada dia; i el més desconegut instrumentar, que no n’és pas sinònim sinó que vol dir ‘escripturar’, i per tant l’accepció d’instrument en l’àmbit del dret seria ‘escriptura o document amb el qual és justificada o provada alguna cosa’. I ja sabem que qui mana també fa el que vol amb els documents, com per exemple inventar-se proves de delictes tan terribls com ara referèndums.