La gran paradoxa de l’actual “societat de la informació i el coneixement” és: que en contra de totes les prediccions més favorables, realment s’està generant una “societat de la ignorància”.

Vivim en un món on abunda més que la informació, la infotoxicació de mitges veritats, moltes vegades contradictòries, que tant defensen a la vegada el blanc com el negre. Esbrinar entre aquest excés d’informació el gra de la palla, no està a l’abast de tothom..

La coneguda afirmació: “qui té la informació té el poder”, en un món globalitzat com l’actual, ja no és tan certa, ja que no n’hi ha prou amb tenir informació, cal saber-la utilitzar i aquí està el veritable “poder”.

Convé recordar que la informació no és coneixement. Si ho fos, qualsevol persona que entrés en una biblioteca seria sàvia, en disposar de tanta informació com contenen els llibres i actualment també la informació accessible des d’Internet. Però tanta informació no fa a ningú savi, falta alguna cosa que només els savis, els mestres, posseeixen i transmeten: organització, estructuració, separació de la informació essencial de l’accessòria.

L’abundància de la informació, genera però, una creixent escassetat de saviesa I el que és pitjor, les acaba confonem l’una amb l’altra. Creiem que tenir més accés a la informació produeix més coneixement, que a la vegada s’hauria de transformar en saviesa. Però, aquesta informació sense el context i la interpretació adequada, realment només confon el nostre enteniment del món, en lloc d’enriquir-lo.