Inèrcies qüestionables

Lluís R. Samper Pascual

En època contemporània, setanta anys abans de que existís la seguretat social, es crearen les societats de socors mutus que, en termes de protecció social, jugaren un paper important als pobles, fins el punt que se les pot considerar clars antecedents de l’estat del benestar.

A canvi d’una quota mensual, fixa o variable, que anava a un fons comú solidari, els associats, en cas de malaltia o accident, rebien una indemnització econòmica, d’un tant per dia, per a poder subsistir durant l’atur forçós per baixa laboral.

Un característica comuna entre les societats de socors mutus de l’època, era la discriminació de la dona, en llurs reglaments, en una franja que podia anar des de vetar l’entrada a les dones fins les admetre, però amb menys drets que els homes i condicions més dures.

En les associacions on eren admeses, en general, les dones tenien veu però no vot. A les dones no se les considerava aptes per a exercir càrrecs de responsabilitat a l’entitat, per quina causa, sovint les dones havien de pagar un suplement anual, com a penalització. 

Entre les entitats d’aquest tipus que romanen actives, algunes han canviat llurs estatuts però d’altres, havent-lo modificat, continuen discriminant a la dona vetant llur entrada o afiliació a les associacions de socors mutus, de vegades d’una forma subtil. Tal fou el cas d’una dona que gosà demanar ser admesa a una associació de socors mutus i l’entitat esperà a què la sol·licitant sobrepassés els 40 anys, per a contestar-li que a causa de l’edat no podia ser admesa, perquè així ho establien els reglaments.

Crec que les societats de socors mutus són una pàgina de la història que, sens dubte, cal preservar per a les generacions futures, això sí, adaptada als nous temps. Es tractaria de deixar enrere el llast que suposen les inèrcies i tics masclistes del passat, allà on encara perduren.

TOTES LES NOTÍCIES