Indicis (delictius)

Avui ho farem com si fos un joc de pistes, això. Perquè la descoberta s’ho val. Sabeu com es diu, oi, el segon dit de la mà, el que serveix per assenyalar? Índex, és clar, ho sap tothom. I precisament per això hi ha un sinònim d’assenyalar que és indicar. Molt bé. Ara una mica més difícil: com en diem del reclam de caça en forma de moixó per atreure altres ocells? Segur que la imatge us sona, visualitzeu més o menys la idea però ara el nom no us ve al cap… Com era que es deia? No patiu, ja us ho dic jo: enze. Perfecte, doncs ara que ho tenim, heu de saber que índex i tots els seus derivats són cosins germans, no, més ben dit, germans de l’enze, que no en va, a causa del seu paper cinegètic més aviat galdós, va acabar per doblar-se en el sentit figurat de ‘persona aturada, estúpida’.

D’aquesta manera, una família tan formaleta com aquesta, que inclou indicacions, indicadors, indexar o subíndexs, està íntimament relacionada amb el pobre ocellet babau. I, en conseqüència, indici també, és clar. Quan la fiscalia de l’Estat declara que no vol arxivar la causa del 9N perquè hi veu “sòlids indicis delictius”, a la llum d’aquesta relació de parentesc es fa difícil oblidar-se del que vam descobrir no fa gaire precisament a propòsit del mot delicte: aquell derivat fantàstic que és quasidelicte, “acció o omissió que causa dany o perjudici per descuit, imprudència o imperícia”. Per cometre actes delictius no cal gaire intel·ligència, certament, però si realment ets un enze és més probable que acabis causant un quasidelicte. No està demostrat que el president Mas i les conselleres Rigau i Ortega no tinguin un quocient intel·lectual perillosament baix, que tot pot ser en aquesta vida, però suposar que els dos milions de persones que els van seguir la veta també estiguin a prop de la insuficiència cognitiva ja costa més d’empassar. És probable que en tot plegat hi tingui alguna cosa a veure la consideració que la justícia espanyola, filla del supremacisme castellà, sol tenir envers la plebs, a la qual tracta amb suficiència i distància. Segons aquesta mentalitat, els indiciats (ja siguin pinxos comuns o estafadors d’alta volada) serien delinqüents massa enzes per haver reeixit, a diferència dels qui fa segles que detenten el poder, que sí que se n’han sortit. Dit d’una altra manera: quan ets massa ruc per cometre un delicte amb èxit deixes indicis, que és com si fos la marca de fàbrica, la petjada de l’enze. Per això, en termes morals, la consulta del 9N i en general la revolta catalana no són més que quasidelictes que ells esclafaran quan i com voldran.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *