Arribar a una certa edat et dóna l’oportunitat de visualitzar mentalment aquell passat que un dia va ser el teu present; també t’ajuda a comparar èpoques, fer-ne balanç i extreure’n opinions.  Complir anys et transforma en una mena d’antropòleg a mesura que vas vivint, com si anessis elaborant un treball de camp  que pot fer-te entendre, o no,  la quantitat d’incongruències de la humanitat. Des d’una perspectiva positiva, et fa prendre consciència dels avenços tecnològics en els diferents àmbits de la ciència i altrament, et fa qüestionar si ha resultat a compte, per a la dignitat de la persona, que aquests avenços hagin tirat endavant…

Aviat faré 53 anys. Molt han canviat les coses al Món, d’altres segueixen igual o pitjor… Fent un resum molt simple d’alguns dels episodis, per a mi, més destacats dels últims cinquanta anys, ens trobem amb la següent situació:  Just un mes abans del meu naixement, l’any 1963, assassinen al president Kennedy. Al mateix any comença un conflicte ètnic a Rwanda, encara en procés de solució. Dos anys més tard esclata la guerra civil a Angola, una guerra que va conèixer tres Pontificats, el de Pau VI, el de Joan Pau I i el de Joan Pau II. Fins l’any 69 es van anar consolidant les relacions franco-alemanyes, a partir de les quals es va gestar el que avui és  la Unió Europea. L’any 89, amb la caiguda del Mur de Berlín, es  dona per acabada la “guerra freda” i es  fragmenten moltes de les repúbliques de l’Europa de l’Est, començant un “Nou Ordre Mundial” a partir de l’any 90, que farà tancar la confrontació de les dues ideologies oposades, el capitalisme davant del socialisme. Els Estats Units envaeixen Vietnam l’any 65. Entre els seixanta, setanta i vuitanta, tenen un gran impacte els conflictes de Cambotja, Iran-Irak, Afganistan, Moçambic, Burundi, Uganda, Timor i Libèria.

La radicalització dels ayatolàs de  l‘Iran i la caiguda de la monarquia de Reza Pahlevi l’any 79, juntament amb la guerra del Golf l’any 91 donen el punt d’inici a la situació actual on el fonamentalisme Islàmic té atemorit a tothom. En una ubicació paral·lela del temps, l’home deixava la seva pitjada a la Lluna l’any 69, moment en el qual també naixia internet (ARPANET), connectant-se entre si dues universitats de Califòrnia i una de Utah. Dos anys abans, el professor Barnard feia el primer trasplantament de cor. L’esperança de vida anava creixent i la tecnologia anava facilitant moltes de les tasques què, temps enrere només les podien fer les persones. Ara sembla que tot s’hagi girat en contra… El fet que l’esperança de vida hagi augmentat, ens expliquen “els experts”, posa en perill les pensions de jubilació. Se’ns proposa treballar més anys i, en canvi, els nostres joves, cada vegada tenen més dificultat en trobar feina perquè se’ls demana també experiència quan encara no han tingut temps d’iniciar-se en el món laboral. En canvi, qui té experiència se’l considera vell…L’antiguitat a l’empresa ja no té cap valor afegit; esdevé, fins i tot, un càrrega… 

La tecnologia ha fet que molts llocs de treball no siguin imprescindibles… Ens hem oblidat de trobar alternatives a allò que la tecnologia s’ha posat a fer per nosaltres…Ens hem oblidat que les persones continuem necessitant menjar, ens hem oblidat que les persones continuem naixent, ens hem oblidat que les persones seguim posant-nos malaltes, ens hem oblidat que les persones tenim sentiments, que som capaces de sentir patiment, de sentir por… El que sí sembla és que tot segueix igual per la passió aferrissada de la violència, tecnològicament també més avançada, hereva de segles i segles… AMEN.