Incompliment reiterat

Lluís R. Samper Pascual

El principi d’igualtat de tracte que proclama l’article 4 del Conveni de Seguretat Social entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya, de l’any 2002, al meu parer, està sent conculcat de forma sistemàtica per part del segon signatari, en perjudici de les persones que opten a la prestació SOVI i no tenen 1800 dies cotitzats.

En sol·licitar una pensió del Seguro Obligatorio de Vejez e Invalidez (SOVI), si no es tenen 1800 dies cotizats a Espanya, l’Instituto Nacional de la Seguridad demana aportar períodes cotitzats a Andorra, anteriors a 1967, fins assolir el període de carència, només a l’efecte d’obertura del dret.

Com és obvi ningú pot aportar periodes cotitzats a Andorra anteriors a 1967 perquè encara no existia la Caixa Andorrana de Seguretat Social. D’acord amb l’article 19, l’INSS hauria d’acceptar períodes cotitzats a la CASS de qualsevol època sempre que no se superposin amb els d’Espanya.

Reiteradament, en el supòsit contemplat, l’INSS denega la prestació SOVI, d’un mínim de 247 euros mensuals. En el seu lloc concedeix una pensió convencional de 50 euros o poc més, amb unes bases de cotització fictícies, baixes i remotes en el temps, acceptant, en el canvi de prestació, períodes cotitzats a Andorra posteriors al 1967.

L’article 43 estableix el còmput de períodes anteriors a la vigència del Conveni. Per aquest motiu, crec que la CASS hauria de denunciar el Conveni davant la Comissió Mixta, car la CASS, sí que pren en consideració els períodes cotitzats a Espanya per a determinar el dret a la prestació, cosa que hauria de fer l‘INSS en base al principi d’igualtat i reciprocitat.

TOTES LES NOTÍCIES