El passat mes d’abril es va inaugurar una interessant exposició de fotografies realitzades per Jesús Carreto, resident a la parròquia encampadana i un amant de la fauna i flora del Principat d’Andorra.

L’autor, nascut a la província de Salamanca, fa temps que va descobrir aquest preuat tresor que ha pogut captar amb la seva càmera i en les diferents estacions de l’any. Un dels seus objectius és crear un sentiment de respecte pel medi natural, especialment la fauna i flora. Amb aquesta mostra vol transmetre la responsabilitat de protegir aquest patrimoni viu que pertany i forma part del territori andorrà, encara que algunes espècies hi siguin de pas, altres hi viuen sempre i cal fomentar el seu coneixement per a estimar-les i tenir cura del seu hàbitat natural.

Podem admirar des de l’àliga daurada (àliga reial: Aquila chrysaetus), fins al mufló (Obis musimon), que té un color variable segons les estacions. El cabirol (Capreolus sp), i la guineu (Vulpes sp). El fotògraf Jesús Carreto també ens apropa la perdiu xerra (Perdix perdix), els mascles de la qual es distingeixen de la femella perquè tenen una taca fosca al pit. La perdiu blanca anomenada perdiu de neu (Lagopus mutus), es caracteritza per tenir una carúncula vermella sobre cada ull. També podem veure el picot verd (Picus viridis), l’ocell que fa forats als arbres per buscar-hi insectes danyosos per als cultius. El corb (Corbus corax) de la família dels còrvids, i la griva (Turdus viscivorus) que és de color bru amb taques negres, etc.

Altres són espècies protegides com el trencalòs ( Gypaëtus barbatus), que al seu dia l’Institut d’Estudis Andorrans hi va dedicar una de les seves publicacions. Tanmateix hi trobem el voltor negre (Voltor Gyps), una altra de les espècies en perill d’extinció.

Podem trobar imatges del Milà Reial (Milvus milvus) que és de color castany fosc i té una cua llarga i forcada. El xoriguer comú, és de la família dels falcònids (Falco tinnunculus) i s’alimenta de moixons i petits mamífers. L’aligot comú (B. buteo), juntament amb l’esparver o astoret (A. Nisus) i l’arpella vulgar (Circus aeroginosus), també (són) de la família dels falcònids.

El trencapinyes (Loxia curvirostra) té un bec molt robust, habita en els nostres boscos de confieres i s’alimenta de les seves llavors. A part, a la muntanya andorrana hi viu, la mallerenga carbonera (Parus major) que hi representa l’ordre dels passeiformes.

L’enganyapastors (Caprimulgus europaeus) és de la família dels caprimilgids, acostuma a volar de nit entremig dels ramats, cercant insectes que allibera dels animals estabulats.

L’isard (Rupricapra rupicapra) és un dels mamífers remugants que més abunda al Principat d’Andorra i la seva població es considera estable, ja que amb els permisos de caça, es pot regular la seva supervivència al país.

El mussol pirinenc (Atiene noctua) i el gamerús (Strix aluco) igualment habiten les valls andorranes.

Finalment, la mostra presenta un plafó amb diversos ocells del nostre medi amb la conseqüent identificació, com el pit-roig (Erithacus rubecula) o el pica-soques (Sitta europaea) que és grisenc, ocraci i castany; es caracteritza per tenir una línia negre que li es comuna als seus homòlegs dels boscos catalans veïns.

Per altra banda, en cada un dels estatges, els animals hi troben les condicions d’hàbitat que li són propícies per al seu desenvolupament a l’alta muntanya andorrana, on sortosament no hi ha cap tipus de contaminació ni acústica ni pol·luent.

Especialment recomanada pels escolars, l’exposició permet veure les aus i els mamífers en el seu hàbitat natural i en diferents estadis del seu desenvolupament. Des de pollets fins a l’edat adulta, en casos s’hi troba un primer pla d’alguns dels exemplars més representatius.

Com que les imatges valen més que les paraules, em permeto de proposar-vos aquesta selecció d’algunes fotografies de l’exposició, que encara es podrà visitar fins al dia 31 de maig 2013 a la Sala d’Exposicions del Comú d’Encamp.