El nostre país té una llarga trajectòria de persones que han dedicat part del seu temps d’esplai a les activitats corals, entre elles en volia destacar els antics cantors de la coral d’Encamp, que sembla que han estat oblidats pel pas dels anys, però que sota la meva modesta opinió, són mereixedors d’un espai en el temps, per a completar la història coral del nostres avantpassats més propers. A part esclar, de l’Orfeó Andorrà i la Coral Rocafort que ambdues acaben de celebrar els seus respectius aniversaris, d’or.
Cal retrocedir als anys 60, per a trobar referències d’algunes persones coincidents en el seu temps, com els Srs. Roc Rosell, Teodor Torres, Modest Paris, Josep Casas, Roc Torres, etc. Acompanyava la coral, el Sr. Jaume Casadevall Costa, que tocava l’harmònium i el Sr. Josep Torrent Bernaus amb el seu violí. La formació musical va nèixer amb el nom de “Coral Santa Eulàlia” i només cantava a l’església. Acudien a tots els oficis, com per Nadal, Pasqua, el mes de Maria, també per la Festa Major i per la diada de Sant Romà, a les Bons.
Una de les obres més interpretades era la “Missa d’Angelis” i la “Missa de Pius XII” (1876- 1958). L’entitat cultural estava integrada per un grup de veus blanques, i algunes noies i dones més grands, al que s’hi adherien alguns veus masculines que coneixien amb profunditat tot el repertori de cant coral.
Posteriorment, deu anys més tard, quan el Sr. Jaume Casadevall Costa va haver de deixar la coral, el va substituir el seu fill amb tant sols 18 anys. La coral cantava sobretot a la capella de Sant Miquel de la Mosquera (Segle XII) on l’aleshores jove Enric Casadevall Medrano, acompanyava les veus corals amb una piano elèctric.
Paral·lelament el Sr. Torrent dirigia les Caramelles i més tard agafaria el relleu el jove Benjamí Rascagneres.
Per altra banda, s’ha de constatar que el Mestre Jaume Casadevall Costa és autor de quasi un centenar de Sardanes, una de les quals, al seu dia la vàren interpretar els Petits Cantors d’Andorra, dirigits per la Catherine Metayer. Alhora que diverses cobles de Catalunya, tenen en el ser repertori, sardanes compostes per l’autor Casadevall.
Anteriorment, el mestre d’Ordino era el Sr. Florit que a més a més s’encarregava d’ensenyar a cantar bé als infants així com d’introduir els adults al cant coral. Quant al músic Fontbernat, també assajava el cant de les Caramelles a Encamp, a Andorra la Vella, així com a Sant Julià de Lòria, on més tard el substituiria el professor Daniel Areny, que amb el seu suport fundaria “La Coral Rocafort”.
Alhora naixeria l’Orfeó Andorrà, entitat que ara compleix el seu Cinquentenari, i així successivament anem trobant vertaders amants de la música i del cant coral que van sembrar el país amb les llavors que posteriorment donarien fruit a un “ esclat musical i coral” .
Va neixer també la primera coral de la Massana que dirigia la Dolors Ribes, després, els “International Singers” i la “Coral d’Escaldes” dirigida actualment per la Teresa Vidal.
I fins i tot la neta del mestre Roure va dirigir una coral infantil.
Més tard la coral “Sas qui canta” dirigida per Oscar Sánchez va inciar una tasca molt acurada amb un repetori molt ben seleccionat.
D’aquestes arrels i d’aquelles llavors tan ben conreades van nèixer les formacions musicals que hem esmentat i que ara celebren la Festa de la Música a totes les parròquies del país. A les Valls del Nord, Ordino i la Massana varen avançar la commemoració a la 2a setmana del mes de juny.
S’ha de dir, que el professor Xavier Martin, que al seu dia ja va organitzar el 32è Aplec Internacional de Corals, actualment dirigeix la Coral d’Encamp, a part de la Coral de la Gent Gran d’Andorra la Vella. A més a més, el prolífic músic, actualment dirigeix la Coral Sant Antoni i la coral “Les Orenetes”, ambdues de la Massana.
Ara, en aquesta “III Trobada de Corals de Gent Gran” a la Massana, les entitats amfitriones de la Massana, dirigides com hem dit abans pel professor Xavier Martin, han volgut convidar la Coral “ Art-Vie d’Armissan” dirigida per Nadine Barrière.
I les tres corals de Gent Gran, van presentar un programa divers, que va començar amb “l’Ave Maria” que van interpretar la Coral “Les Orenetes” que també van cantar la sardana “Per tu ploro”composta l’any 1864 per Pep Ventura (1817 – 1875). Va seguir “Unchained Melody” de la banda sonora del film Ghost. I van acabar amb “La Comparsa” d’Ernesto Lecuona , arranjada per mateix director, Xavier Martin.
La Coral Sant Antoni va iniciar la seva participació amb l’Habanera i Niña Estrella de la sarsuela “Don Gil de Alcalà”. Després van cantar “Chiquitita” versionada per a coral per Jose L.Blasco. Va seguir “Vestida de nit” i “Boig per tu” de Pep Sala. Van acabar amb “Girona m’enamora”, una sardana de R. Viladesau arranjada per Josep Palomares.
Finalment va intervenir la coral convidada, “ Chorale Art-Vie” d’Armissan que van obrir el seu concert amb “Un coin de terre, un olivier” (música i lletra de Pace Panzeri i Mallory). A continuació van oferir “Les trois Cloches” de Jean Villard i Les compagnons de la chanson. Seguiren amb la popular « L’enfant au tamboir » escrita i composta per Harry Simeone. I “Mille Colombes” amb música i lletra d’Eddy Marnay i Brhun. Després “Occitane” composta per un autor anònim per a la Coral d’Armissan.
Van acabar el seu recital amb… “Je canto” una cançó occitana a la qual varen seguir alguns bisos que el públic va acompanyar amb gran entusiasme.
El cant conjunt de “l’Ave Maria” de Giulio Caccini (1551 – 1618), va posar el fermall d’or a la Trobada, que resta oberta per a noves edicions. Per altra banda, el fet de coincidir amb el concert de la “Nit de cinema” d’Escaldes Engordany que celebrava el 35 è aniversari de la seva “autonomia”, va restar públic a aquest interessant “Concert de Primavera”, quasi familiar, a l’Església de Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana.
S’ha de constatar que “l’Ave Maria” de Giulio Caccini, és molt apreciada per les corals d’arreu, encara que la seva autoria està en entredit segons diversos estudiosos. Voldria destacar, que la seva f illa Francesca Caccini (1587 – 1640) va ser la primera dona de la història que va ser reconeguda com a compositora. A part, de l’avançada i polifacètica autora del segle XII, Hildegarde Von Bingen (1098 – 1179).
Francesca Caccini va composar la seva opera titulada “La Liberazione di Ruggiero”i entre altres obres, va publicar l’any 1608 el “Primo libro de musische”. Un interessant recull pedagògic que va representar una gran aportació al seu entorn musical, talment com els pioners del cant coral al Principat d’Andorra, que varen sembrar les llavors d’un gran teixit cultural que va propiciar el desenvolupament musical arreu del país. El cant coral, ha florit en totes les parròquies i juntament amb l’ONCA, la Jonca i altres grups instrumentals, constitueixen el Patrimoni musical immaterial que tots estimem.