Com la gran majoria de culers, divendres esperava amb atenció la roda de premsa que havia convocat Tito Vilanova per a dos quarts de quatre de la tarda. El rumor més generalitzat era el que deia que l’havia convocada per anunciar la seva retirada, a final de temporada, per problemes de salut.
El dia abans, però, el Club ja deixava clar, en declaracions a Catalunya Ràdio, que comptaven amb ell per l’any vinent i que tenia contracte en vigor.
Doncs bé, a la roda de premsa d’aquest divendres, Tito ha vingut a confirmar això, dient que es troba molt bé, que té moltes forces per seguir al capdavant i que, malgrat la seva malaltia, no ha deixat de treballar i estar en contacte en tot moment amb la resta del cos tècnic i els jugadors.
Tothom tranquil! Tito està bé i continua!
Tots estem contents i alegres per la seva milloria i de ben segur que li desitgem una salut de ferro i que aquests mesos només quedin en una anècdota del passat sense més transcendència, però, de debò podem estar tranquils?
L’equip també està tocat. Feia molt de temps que no arribaven a la recta final de temporada fosos, sense forces físiques ni morals i això és producte de la manca de planificació que hi ha des de l’arribada de Rossell, i a no haver sabut fitxar correctament per cobrir les mancances que fa temps que sabem que hi ha a l’equip.
Fruit d’aquesta mala planificació i del fet de jugar, per a mi, sense entrenador ni direcció des del gener, no s’han fet les rotacions que caldrien per donar minuts de descans als jugadors, sobretot a Xavi, Iniesta, Busquets, Alba i Messi, i ara ens trobem que els costa guanyar qualsevol partit de lliga, i que no tenen la capacitat per enfrontar-se a un equip de gran nivell com el Bayern.
Van fer una primera volta extraordinària, gairebé perfecte, i només recordo un sol partit de la segona volta que hagi pogut dir que s’han deixat la pell al camp, la tornada dels quarts de final de la Champions, al Camp nou, contra el Milan.
Aquest dimecres necessitem dins el vestidor a un psicòleg i motivador nat com Guardiola, que els doni l’excés de moral que supleixi la manca de físic, i els torni a exprimir per fer un 4-0 i jugar-s’ho tot a la tanda de penals, i crec que no el tenim.
Tant de bo m’equivoqui!