Deu foren els màrtirs de la persecució religiosa durant el segle XX beatificats el passat dia 13 a Tarragona i que eren fills del nostre Bisbat. Els acabem avui de presentar perquè els estimem molt, valorem i imitem el seu testimoniatge de fe i de reconciliació, i els tinguem per intercessors nostres davant de Déu.
El Gmà. SEBASTIÀ BALSELLS i TONIJUAN, C.M.F. religiós claretià, nascut a La Fuliola, el 3 de desembre de 1885 i martiritzat camí de Tàrrega el 15 d’agost de 1936. Professà com a germà coadjutor a Vic el 1902. Exercí a les escoles claretianes de Cervera, la Selva del Camp i Xàtiva, i arreu fou un mestre d’escola molt apreciat perquè era molt alegre, espiritual, pacient, laboriós i de bon caràcter. Molt devot de Maria. En esclatar la persecució es refugià al seu poble natal, on no deixava mai de resar el Rosari, i amb el Rosari a la mà va fer el camí del martiri. El dia 15 d’agost de 1936, a les tres de la matinada, vuit milicians trucaren amb fúria a la porta de casa i el feren pujar en un cotxe dient que el portarien al Comitè de Tàrrega. El Gmà. Sebastià pujà al cotxe i començà a desgranar el Rosari: «Santa Maria, Mare de Déu, pregueu per nosaltres… ara i en l’hora de la nostra mort». Camí de Tàrrega, baixaren tots del cotxe, el lligaren a un arbre i l’afusellaren. Després cremaren el cos.
El Gmà. LEONCI JOAQUIM (JOAQUIM) PALLEROLA i FEU, F.S.C. germà de les Escoles Cristianes, nascut a La Seu d’Urgell el 2 de juliol de 1892 i martiritzat a Vinyols (Tarragona) el dia 1 de setembre de 1936. Ingressà al Noviciat Menor de Les (Vall d’Aran) el 1906. EI 19 d’agost de 1907 professà com a religiós. El 1914 va ser cridat al servei militar i fou destinat a Manresa, mantenint la vinculació amb la comunitat de germans. Volien que es quedés com a militar, però ell tornà a la Congregació i el 1920 va fer la seva professió perpètua a Mollerussa. Participà en una fundació a Oliana i posteriorment passà a La Seu d’Urgell. L’any 1934 va ser traslladat a Barcelona com a promotor vocacional, en el moment en què les cases del Districte de Tolosa s’afegien a la província Barcelonina. No gaudia de bona salut, ja que estava afectat per un reumatisme greu que li impedia caminar. No s’havia recuperat encara, quan esclatà la persecució religiosa. Fou detingut i després assassinat a Vinyols l’1 de setembre de 1936. Les seves restes reposen a Sant Martí de Sesgueioles.
El Gmà. AQUIL·LÍ (BALDOMER) BARÓ i RIERA, F.M.S. germà marista, nascut a Tiurana, el 29 de setembre de 1903 i martiritzat a Les Avellanes. El 30 de setembre de 1903, és batejat a l’església parroquial de Sant Pere de Tiurana. A l’edat de 13 anys ingressà al seminari de Vic. Després de 2 anys entrà al noviciat marista de Les Avellanes on professà el 8 de setembre de l’any 1920. L’any següent és destinat com a professor al Seminari de Vic. L’any 1925, professà solemnement. L’any 1933 fou destinat com a professor dels novicis a Les Avellanes, on el va sorprendre la guerra i posteriorment va ser assassinat el 3 de setembre de l’any 1936. Un dels testimonis que es van recollir dels qui havien conegut el germà Aquil·lí diu d’ell: “Tot i ser el sotsdirector de formands, i en èpoques, director, era freqüent veure’l col·laborant en els oficis més baixos. Predicava amb l’exemple, en comptes de parlar i d’exigir”.
“Pretiosa in conspectu Domini /mors sanctorum eius”, “preciosa és als ulls del Senyor, la mort dels seus sants”!
