A Tarragona s’eleva avui una gran acció de gràcies per aquest gran nombre d‘intercessors, 522, que foren màrtirs del Crist, amb l’amor més gran, el de donar la vida per la fe en Déu i l’amor als germans. N’hi ha 10 que nasqueren a la fe en el nostre Bisbat d’Urgell, i un d’ells era sacerdot diocesà del Bisbat. Coneguem-los i estimem-los. Tinguem-los per intercessors i protectors nostres.
Mn. PAU SEGALÀ i SOLÉ, prevere del nostre Bisbat d’Urgell, havia nascut el 18 d’octubre de 1903 a Montgai (Noguera) i rebé la palma del martiri al cementiri de Lleida, juntament amb el seu germà carmelita P. Francesc de l’Assumpció, la nit del 20 al 21 d’agost de 1936. Prevere des de 1928, va servir pastoralment diferents parròquies del Bisbat: Térmens, Linyola i Albesa, i en el moment de ser martiritzat era l’Ecònom de Mont-roig (Els Plans de Sió). En començar la guerra de 1936 ell i el seu germà carmelita s’amagaren a casa. Hi estigueren alguns dies, però davant l’amenaça que si no apareixien matarien la mare i un germà, es van presentar, foren detinguts, i conduïts a Lleida, on van ser afusellats al cementiri la nit del 20 al 21 d’agost de 1936. En ser detinguts els dos germans i acomiadant-se de la seva mare, li van dir: “Resigneu-vos, mare, que nosaltres estem ben disposats per morir; penseu que per sempre comptareu amb dos fills màrtirs dalt del cel. Ara el tenim segur; en canvi, si ens quedéssim, ja no ho seria tant”.
El P. FRANCESC DE L’ASSUMPCIÓ (FRANCESC SEGALÀ i SOLÉ) O.C.D., carmelita descalç. Nascut el 25 de maig de 1912 a Montgai, havia entrat molt jove al Seminari d’Urgell, però després va decidir entrar als Carmelites. Professà, fou ordenat sacerdot, i a Barcelona, pocs mesos després de l’ordenació, el van sorprendre els fets de l’any 1936. Va tornar al seu poble on hi va trobar el seu germà sacerdot, i a mitjans d’agost, els dos germans van ser detinguts pel comitè del poble, conduïts a Lleida van ser afusellats al cementiri la nit del 20 al 21 d’agost de 1936.
El P. RAMON OROMÍ i SULLÀ, S.F. sacerdot religiós Fill de la Sagrada Família, va néixer a Salàs de Pallars el 16 de setembre de 1875 i fou martiritzat a Montcada i Reixac (Barcelona) el 26 d’abril de 1937. Sacerdot, consultor i durant molts anys també Secretari general de l’Institut. Era director de l’Associació Sagrada Família i de la revista “La Sagrada Família”, i autor de la primera biografia de Sant Josep Manyanet i d’altres escrits. Va dedicar llargs anys a la formació científica i religiosa dels joves, especialment religiosos. Gelós predicador i constant propagador de les glòries de la Sagrada Família en favor de les famílies. La revolució el va sorprendre al Balneari de Vallfogona de Riucorb, però aviat es va refugiar a Barcelona. Detingut el 19 d’abril de 1937, va ser conduït a la central de patrulles, on el 26 del mateix mes va signar una declaració en què confessava la seva condició de religiós sacerdot. Va ser conduït a la presó de Sant Elies i assassinat a Montcada el 26 del mateix mes i any. Les seves restes mortals van ser llençades a una fossa comuna.
“Pretiosa in conspectu Domini /mors sanctorum eius”, “preciosa és als ulls del Senyor, la mort dels seus sants”, diem sempre en acabar la lectura de les memòries agraïdes dels màrtirs i dels sants.
