El Memorial Democràtic i l’Ajuntament de la Pobla de Segur han organitzat l’acte d’homenatge als deportats Conxita Grangé i Josep Cubiló ‘Històries de vida de l’antifeixisme, l’exili i la deportació’. Tindrà lloc al Molí de l’Oli de la Pobla de Segur demà dissabte, 7 de setembre de 2019, a les 18 h.
La consellera de Justícia, Ester Capella, clourà l’homenatge amb la inauguració de l’exposició ‘El camp de concentració per a dones de Ravensbrück’. La mostra ha estat organitzada per Amical de Ravensbrück amb la col·laboració del Memorial Democràtic.
L’acte commemoratiu comptarà també amb la participació de l’alcalde de la Pobla de Segur, Marc Baró, i d’Enric Guimó, regidor de Cultura del municipi. També hi intervindran l’historiador Josep Calvet, que explicarà la trajectòria vital dels dos deportats, i Carme Rei-Granger, neboda de Conxita Granger, amb la conferència ‘Testimoniatge i compromís’.
Històries de vida de l’antifeixisme
 
Els lluitadors represaliats, molts dels quals van morir lluny de la terra que els va veure néixer i créixer, han estat, sovint, els grans oblidats de la nostra història recent. Explicar-ne la trajectòria de vida i retre’ls homenatge és un deure col·lectiu.
‘Històries de vida de l’antifeixisme, l’exili i la deportació’ és, a més, un homenatge pòstum a Conxita Grangé. El Memorial Democràtic va organitzar un acte en honor a la resistent antifeixista el 26 de juliol, poc abans de la seva mort.
Deportada a Ravensbrück
 
Conxita Grangé Beleta (Espui, 1925 – Tolosa, 2019) va ser la darrera supervivent catalana dels camps de concentració i extermini nazis. Va ser membre de la Resistència francesa i fou deportada al camp de concentració de dones de Ravensbrück juntament amb la seva tia, Elvira Ibarz, i una cosina, Maria Castelló. Va rebre diverses condecoracions de la República francesa, com la Legió d’Honor i la Medalla de la Resistència. Va dedicar bona part de la vida a explicar la seva experiència i a mantenir viva la memòria de les dones deportades.
Supervivent a Mauthausen
 
Josep Cubiló (La Pobla de Segur, 1918 – Ausat, 1972) havia fugit a França després de la desfeta republicana al final de la Guerra Civil. Va ser fet presoner de guerra per l’exèrcit alemany. Al gener de 1941 va entrar al camp de concentració de Mauthausen, on sobrevisqué fins que el camp fou alliberat per l’exèrcit aliat l’any 1945. No va voler retornar a l’Espanya franquista i es va establir al sud de França.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada