Els anys passen, la vida també i els anomenats períodes climàtics també. Aquest és un article el qual resumeix la nota de premsa de Meteocat, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) que ha actualitzat a partir del passat mes de gener els seus productes cartogràfics d’anomalia climàtica al període 1991-2020.

La mesura penja de la recomanació de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) segons la qual els períodes de referència estàndards de 30 anys s’han d’actualitzar cada dècada, per tal de reflectir millor l’evolució del clima. Fins ara, per a catalogar un període (any, estació o mes) com a fred/càlid o plujós/sec, l’SMC emprava el període de referència 1961-1990 (SMC/ICC, 2008), inscrit en una realitat climàtica molt diferent de l’actual.

L’augment de les concentracions atmosfèriques de gasos d’efecte hivernacle està canviant el clima de la Terra molt més ràpidament que en períodes previs. Com a resultat, els responsables de la presa de decisions en sectors altament sensibles al clima, com ara la gestió de l’aigua, l’energia, l’agricultura o la viticultura basaven les decisions importants en informació que podria resultar obsoleta.

Tanmateix, a efectes de la comparació històrica i el seguiment del canvi climàtic, l’OMM encara recomana la continuació del període 1961-1990 per al càlcul i el seguiment de les anomalies climàtiques globals, en relació amb un període de referència fix i comú. Així és com es fa al Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) que cada primavera publica l’SMC, i que fa un seguiment de la tendència climàtica experimentada en les darreres dècades.

En els darrers mesos, l’SMC ha treballat en la generació de la nova cartografia de referència 1991-2020 en diverses línies com l’increment de la representativitat climàtica. El nombre d’estacions meteorològiques disponibles per al període 1991-2020 és clarament superior al que es va utilitzar per a l’Atles Climàtic 1961-1990, i millora la representativitat de la riquesa climàtica del país. En especial, per la incorporació de les dades procedents de les estacions d’alta muntanya, localitzades a més de 2.000 m d’altitud, però també en llocs on es desconeixia en detall la seva climatologia, com és el massís dels Ports, a l’extrem sud de Catalunya.

Per a què usem els períodes de referència en climatologia, i per què cal actualitzar-los? Els períodes de referència o normals climàtiques tenen dues funcions principals en els estudis climàtics: (1) com a predictor implícit de les condicions més probables que s’experimentin en un futur pròxim en qualsevol lloc, i (2) com a referència estable amb la qual es poden comparar els canvis a llarg termini en les observacions climàtiques.

En un clima estable, sense tendències, aquestes dues condicions es donarien dins d’un període comú que podria ser recent o llunyà respecte del present. En el context actual d’escalfament global, però, els canvis se succeeixen molt ràpidament i l’habilitat predictiva dels períodes de referència és més gran si s’actualitzen amb la màxima freqüència possible.

En altres paraules, és molt més probable que un període de mitjana 1991-2020 sigui més representatiu de les condicions del 2021, que el període 1961-1990. El canvi de període de referència emprat als productes de l’SMC, passant de ser 1961-1990 a 1991-2020 serà evident en la cartografia d’anomalies tèrmiques, i més subtil en el cas de les pluviomètriques, lligat a l’increment de la temperatura de l’aire experimentat a Catalunya, especialment des de la dècada de 1980.