La navalla de Hanlon és un principi heurístic que ajuda a interpretar les accions dels altres sense caure en suposicions innecessàries sobre la seva intenció. Expressat de manera senzilla, aquest principi estableix: “No atribueixis mai a la malícia allò que pot ser explicat adequadament per la incompetència”, i vindria a explicar o entendre els errors humans.
Aquest aforisme es coneix com a “navalla” perquè serveix per a eliminar explicacions innecessàries o excessivament complexes, seguint el mateix principi de simplicitat que altres “navalles filosòfiques”, com la navalla d’Occam. Malgrat que sovint es relaciona amb el pensador Robert J. Hanlon, no es coneix amb exactitud qui en va ser el primer autor. Tanmateix, la seva popularització es deu en gran part al llibre Murphy’s Law Book Two: More Reasons Why Things Go Wrong! (1980). Aquest principi té aplicacions en molts àmbits de la vida quotidiana i professional:
- Relacions personals: Quan algú oblida respondre un missatge o comet un error, sovint és més probable que sigui per distracció o desorganització que per mala fe.
- Àmbit laboral: Un malentès entre companys de feina pot derivar-se d’una manca de comunicació més que d’una intenció deliberada de perjudicar.
- Política i societat: Les accions dels governs o institucions poden semblar malintencionades, però moltes vegades són conseqüència d’errors, descoordinació o ineficiència més que de conspiracions malèvoles.
La navalla de Hanlon es relaciona amb altres principis filosòfics i psicològics:
- Navalla d’Occam: En suggerir l’explicació més simple, Hanlon segueix un criteri similar al d’Occam, que indica que no s’han de multiplicar les entitats sense necessitat.
- Llei de Murphy: Aquest principi suggereix que “si una cosa pot sortir malament, sortirà malament”, fet que es pot complementar amb la idea que moltes d’aquestes errades són accidentals i no intencionades.
- Error fonamental d’atribució: A la psicologia, aquest concepte descriu la tendència humana a atribuir els errors dels altres a la seva personalitat o intencions, en lloc de factors situacionals.