En els últims anys, l’educació ha evolucionat i s’han desenvolupat diversos enfocaments pedagògics que busquen millorar la manera d’aprendre dels alumnes. Un d’aquests mètodes és el Learning by Doing o Aprendre fent, que destaca pel seu enfocament pràctic i per la seva capacitat d’aplicar el coneixement de manera activa. El Learning by Doing és un mètode d’ensenyament que posa l’èmfasi en l’aprenentatge actiu.
Això vol dir que els estudiants no només reben informació teòrica o conceptual, sinó que participen activament en activitats pràctiques que els ajuden a comprendre i interioritzar els coneixements. En lloc de limitar-se a escoltar una classe magistral, l’alumne ha d’aplicar els conceptes en situacions reals o simulades, experimentant i resolent problemes directament.
Aquest mètode es basa en la idea que l’aprenentatge és més efectiu quan els estudiants interactuen amb el seu entorn i els seus companys, en lloc de passar hores memoritzant o llegint llibres. Així, el procés d’aprendre es converteix en una experiència activa que fomenta la reflexió, la creativitat i el desenvolupament de noves habilitats. El Learning by Doing es distingeix de mètodes més tradicionals com el sistema basat en la transmissió de coneixement (la classe magistral), on l’alumne és més passiu i rep informació d’un docent sense tenir gairebé interacció directa amb el contingut.
D’altres enfocaments, com l’ensenyament basat en problemes (Problem-Based Learning o PBL), també promouen una participació activa, però el Learning by Doing se centra més en la realització directa de tasques, mentre que l’ensenyament basat en problemes es focalitza en la resolució d’un problema concret amb un procés de pensament crític i col·laboració.
Una altra diferència és amb el Learning by Watching o “aprenentatge per observació”, on l’alumne percep un expert o docent executant una tasca i posteriorment intenta imitar-ho. Mentre que en aquest mètode l’alumne pot aprendre veient, el Learning by Doing implica una implicació activa i una experiència directa.