El 1877 l’astrònom italià Schiaparelli va assegurar que havia vist pel telescopi a Mart una mena de canals. En la traducció a l’anglès resulta que els canals tenen una connotació més artificial que en italià on poden ser entesos com un fenomen natural. Un altre astrònom nord-americà, Percival Lowell, va dedicar a partir d’aquell moment la seva existència a intentar trobar els canals marcians. Creia que el planeta vermell estava habitat per una antiga civilització que vivia en un món moribund i que els canals subministraven al seu món desèrtic la cada cop menys habitual aigua. Al 1897 l’escriptor H.G.Wells va escriure un dels llibres seminals de la ciència ficció: La guerra dels móns, on es tractava de l’atac marcià a la Terra, concretament a Anglaterra. A partir d’aquell moment tant a la ciència-ficció com als escrits més “seriosos” era comú divagar sobre l’existència de vida intel·ligent a Mart. Però lentament aquesta creença es va anar esvaïnt. Va rebre un cop molt dur quan diverses sondes espacials van arribar a Mart als 70. Hi havia algunes imatges dubtoses i es van recrear llegendes de restes històriques però el panorama global era el d’un mort que si va acollir vida va ser fa molt de temps i molt probablement no ha tingut vida intel·ligent.

Aquesta història demostra què fàcil és crear il·lusions amb pocs detalls pels humans i bastir la teoria d’una civilització amb poc menys que el desig o la por que sigui veritat. Probablement no hi ha fantasmes a Mart (títol d’una pel•lícula de ciència-ficció) però el que és cert és que els humans tenim un desig incontrolable de trobar altres companys còsmics. O torno a repetir-ho: la por de trobar-los. També hi ha llegendes de persones igualment intel·ligents, de fenomens estranys, aquí a la Terra. Estan els fantasmes, els vàmpirs, els àngels…etc i no sembla que hi siguin en la realitat. La ciència i el pas del temps ens acaben desmontant aquestes històries però el millor de tot, almenys des del meu punt de vista, és que són substituïdes per quelcom més meravellós: una realitat tan màgica que no ens podríem ni imaginar i més espectacular que la més encesa de les nostres ficcions. Algun dia arribarem a Mart i no crec que trobem res d’especial però el més màgic ja haurà arribat: trobarem sers especials en aquella planeta. Nosaltres.