Historiadors demanen més suports i difusió per a la recerca

Historiadors i professionals de l’àmbit de la recerca a Andorra han compartit impressions, aquest dijous al matí, en una jornada de debat organitzada per l’Arxiu Nacional i que ha servit per posar de manifest els entrebancs amb què es troben moltes de les persones que dediquen el seu temps a la investigació. L’objectiu era compartir diversos punts de vista al voltant de la recerca històrica i la seva difusió. A la trobada, que s’ha celebrat a la Farga Rossell de la Massana, hi han assistit una vintena de persones.

L’accés a la informació, els recursos econòmics per tirar endavant la recerca, els mitjans disponibles, la difusió dels treballs… són alguns dels temes que s’han tractat a la taula rodona i que preocupen a aquells que es dediquen a la investigació. La historiadora i integrant de l’Arxiu Nacional d’Andorra, Susanna Vela, ha estat l’encarregada de moderar el debat i ha manifestat la necessitat de crear una llei que reguli l’accés a la informació, no només des del punt de vista dels investigadors, sinó també per a la ciutadania en general. Vela ha dit que “des de l’àrea d’arxius ja fa anys que insistim perquè hi hagi una llei i ho seguirem fent”. L’arxivera ha recordat que arran de la crisi econòmica, molts projectes que van quedar aturats no s’han reprès, com la revista ‘Anals’ o les beques de recerca, que ara són biennals. Per a Susanna Vela “ara és un bon moment per recuperar certs projectes, especialment pel que fa a publicacions” i assegura que “l’administració té un paper molt gran a jugar, sense deixar de buscar la complicitat del sector privat”.

Des de l’Associació d’Arqueòlegs i Historiadors d’Andorra, Gerard Remolins, ha apostat per celebrar més trobades com la d’aquest dijous i ha recordat que l’associació es va crear per donar resposta a tots aquells investigadors que es troben amb problemes d’inserció laboral i també a l’hora de tractar amb l’administració pública. Per això ha reclamat la necessitat de buscar un encaix entre el sector públic i privat. Remolins ha explicat que els investigadors professionals es troben amb el problema del reconeixement i la facilitat d’accés a aspectes laborals i tècnics, dins la societat andorrana.

A l’últim, Albert Villaró, del Centre d’Estudis Històrics i Polítics de l’Institut d’Estudis Andorrans, ha volgut deixar clar que tot i que hi ha molta gent treballant en l’àmbit de la recerca i fent bona feina, “encara hi ha molt per fer”. És difícil quantificar-ho perquè existeixen diversos graus d’implicació i no hi ha suficients estructures perquè els investigadors puguin dedicar-se a la recerca a temps complet. Així, un dels àmbits on es dedicaran esforços importants a partir de l’any que ve és a la divulgació, ja que, segons Villaró, “tota la feina de recerca no té cap sentit si no hi ha un retorn a la societat”.

La jornada de debat d’aquest dijous s’emmarcava dins les activitats que organitza l’Arxiu Nacional, amb motiu del centenari del naixement del pare Cebrià Baraut i Obiols.

ANA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.