Tornem caminant de Torrellebreta i ens trobem 3 animals morts a pocs metres de distància. Els dos primers són dos petits faisans (suposo que ho són perquè només els podem veure fugisserament penjant d’un garfi que porta un caçador). L’altre és la salamandra literalment ‘aixafada’ que trobem pocs metres més enllà, al mig del camí que ens torna cap a casa (la que podeu veure a la foto).
Podria ser considerat un dany col·lateral de la civilització. Les dues troballes em fan reflexionar sobre el tema filosòfic i etern de la relació entre els homes i la resta d’animals del planeta.
La pobra salamandra ha sortit a donar el volt com solen fer els dies de pluja però el seu camí s’ha creuat fatídicament amb algun vehicle que, aliè a l’incident, ha seguit indiferent cap al poble. Ha estat simplement una ‘mala sort’ tot i que la salamandra donaria una altra versió si ens la pogués explicar, és clar.
Segurament ens contaria que els seus avantpassats ‘salamandrins’ fa segles que viuen i es reprodueixen a la riera que passa just al costat del camí. Un camí que no fa ni un segle que és transitat per aquests dimonis infernals i sorollosos de quatre rodes. Algú ho podria considerar com un dany colateral, però: On s’acaba el dret dels humans d’obrir camins i circular per on ens doni la gana?
El que sí que està clar és que aquest dret porta a la tomba a moltes salamandres i a molts altres animalons però ja fa temps que ho hem assumit com un mal menor inevitable.
No he entès mai l’afició de caçar. Una consideració a part es mereix el tema dels caçadors. Amb un gran respecte pels caçadors (en conec molts i no cal dir que són bellíssimes persones) he de confessar que no he entès mai l’afició que hi tenen. I està clar que els dos faisans encara ho entendrien menys que la salamandra.
Els humans som depredadors igual que ho són moltes altres espècies del regne animal. De fet, tot el cicle vital es basa en la cadena alimentària (Recordeu que bé li explicava el Mufassa al seu fill Simba a la pel·lícula del Rei Lleó?). La diferència podria ésser que les altres espècies ‘menys evolucionades’ només maten per menjar o per defensar-se?
És cert que hi ha estudis que defensen que hi ha altres animals que també maten per plaer. Però si ens considerem els únics ‘animals racionals’ som els únics que ho fem amb consciència plena del que fem. Em consta que el fet de ser caçador va molt més enllà del simple fet de disparar i matar animals.
Les trobades de caçadors, pel que m’han explicat, són tot un ritual social amb grans valors com el companyonia i un profund sentit de l’esportivitat. La trobada, l’esmorzar, la caminada, l’espera,… són segur moments dolços d’un fet que culmina, molts cops, amb la mort d’algun animal.
Cal dir també, que en alguna ocasió fins i tot aquesta tasca és necessària i té la funció de reequilibrar l’ecosistema. Recordem, per exemple, les batudes de senglars per frenar la superpoblació a zones com Les Guilleries.
Sigui com sigui, d’opinions sobre aquest tema n’hi ha per donar i per vendre, i per descomptat tal com ja he dit, cal respectar el dret dels caçadors. Tot i així, digueu-me sentimental però els dos faisanets penjats del ganxo de debò que feien molta pena… tanta com la salamandra.
Per Xavier Sardà / Més Osona
