“No ploris més, eixuga’t les llàgrimes, perquè les teves penes seran compensades. Hi ha esperances per al teu futur” (Jer 31,16-17), consola el profeta al poble d’Israel, anunciant-li la salvació i la nova aliança. Ens convé tant refer la nostra esperança amb el consol de Déu, amb l’amor sempre actiu de l’Esperit Sant, ara que s’obre al davant nostre un nou curs pastoral, un temps de gràcia i de servei humil i generós com a preveres i diaques.

Tinguem presents alguns esdeveniments que marquen aquest curs 19-20:

• El Papa Francesc, que acaba de viatjar un cop més a les perifèries de Madagascar, Moçambic i Illa Maurici, vol que ens interessem pels llocs menys afavorits del planeta, captem la seva situació i estimem les comunitats cristianes que hi ha i que treballen amb esperança i amb vitalitat.
• Això també va marcant la renovació del Col·legi de Cardenals com la que tindrà lloc a primers d’octubre, entre els quals l’Arquebisbe de Rabat, Card. Cristóbal López, salesià molt vinculat a Catalunya des de la infància.
• Convé no deixar d’acollir les millors aportacions de l’Exhortació apostòlica postsinodal “Christus vivit” del 25 de març 2019, amb moltes propostes que ajudaran a millorar la pastoral juvenil, i l’acollida de l’aportació dels joves en l’Església, així com del discerniment vocacional.
• Ja des de l’octubre, amb la celebració del Mes Missioner, estem cridats a revifar l’esperit missioner de les comunitats cristianes, estimant els nostres missioners i missioneres, ajudant-los i acollint la crida del Senyor a anar pertot arreu, sense tancar-nos, anunciant l’Evangeli de la pau i de l’amor.
• Del 6 al 23 d’octubre tindrà lloc el Sínode de Bisbes sobre l’Amazònia que amb 6 milions de km² constitueix la selva tropical més extensa del món i la “gran reserva verda”. Els bisbes s’aplegaran per formular i respondre els seus reptes pastorals, mediambientals i d’atenció als pobles i cultures indígenes. L’objectiu principal és identificar nous camins per a l’evangelització d’aquesta porció del Poble de Déu, especialment dels indígenes, freqüentment oblidats i sense la perspectiva d’un futur serè, també com a resultat de la crisi dels boscos amazònics.
• La inestabilitat política a Catalunya i a Espanya també marca l’inici d’aquest nou Curs: les sentències del judici del procés que podrien aportar crispació forta, la necessitat de trobar camins reals de diàleg i de reconciliació pel bé de tota la societat catalana i espanyola, i la necessitat que tenim de buscar solucions ni que siguin parcials que apuntin a un futur de pau, concòrdia i progrés que tothom anhela.
• Durant el 2020 s’escaurà la commemoració del 25è. aniversari del Concili Provincial Tarraconense, i serà bo repassar-ne les resolucions i adonar-nos del valor d’aquell esdeveniment col·legial entre les Diòcesis amb seu a Catalunya i com podria ser referent encara avui en mols aspectes.
• I al març 2020 hi haurà renovacions a la Conferència Episcopal Espanyola, com n’hi ha hagut ja a la Conferència Episcopal Tarraconense, amb el nou Metropolità i President.

 Estiguem oberts a l’acció de l’Esperit. “Hi ha esperances per al nostre futur”, ens diu el profeta… Bon Curs 2019-2020!