Henri Matisse (1869 – 1954) i la “Chapelle du Rosaire” a Saint Pol de Vence i al CAEE

Teresa Ventura

Fa poques setmanes es va tancar amb èxit de visites, l’exposició d’Henri Matisse al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE), i he de confessar que, per a mi, va ser especialment emotiu gaudir  d’aquesta mostra d’Henri Matisse (1869 – 1954) donat que al seu dia vaig poder admirar una de les últimes obres a Saint Paul de Vence (França).

La Capella a Saint Paul de Vence, anomenada “Chapelle du Rosaire”, Matisse hi va aportar en una mena de síntesi, diversos dibuixos i també diverses pintures i vitralls. Construïda pel reconegut arquitecte Auguste Perret (1874 – 1954) el seu interior està totalment dissenyat exclusivament amb les obres de Matisse dedicades al convent de les germanes Dominiques, i on Matisse cap al final de la seva vida es va voler retirar a Saint Paul de Vence, en un entorn propici de reflexió. L’anomenada “Chapelle du Rosaire” va ser consagrada el 25 de juny de l’any 1951, o sia, tres anys abans de la mort de Matisse, el 2 novembre de l’any 1954.            

Així que a l’entorn de La Chapelle du Rosaire, que actualment també porta el nom de Matisse, és on el gran pintor, gravador i escultor va passar els últims dies de la seva vida, alhora que va deixar constància del seu art i el seu domini de la llum i el color a través dels seus inspirats vitralls cromàtics, irrepetibles. S’ha de destacar el seu vitrall “Arbre de la vida”, imatge del qual reproduïm en aquest article. Tanmateix a la capella esmentada, Matisse hi va aportar un Viacrucis de siluetes en negre per a crear un contrast amb els colors dels vitralls que conformen l’obra, juntament amb els dibuixos de Sant Domingo i un fresc de la Verge i el nen Jesús. Matisse en la seva especial dedicació a la Capella del Rosari, fins i tot va dissenyar les casulles per als actes litúrgics i altres elements de tipus religiós.

Per altra banda, s’ha de dir que Henri Matisse tenia un dels seus “leivs motivs” en els arbres. Arbres que va captar arreu, però que la seva amistat amb Auguste Renoir (1841 – 1919) i la proximitat amb la seva immensa plantació d’oliveres a Cagnes Sur Mer, on Renoir va fixar la seva última residència, sens dubte van ser d’una gran influència creativa per a l’autor.

Anteriorment, Matisse ja s’havia inspirat en els arbres per al gravats que il·lustrarien els versos del seu contemporani, el poeta Sthéfane Mallarmé (1842 – 1898). Fins i tot uns anys després inspirant-se en la fusió dels arbres i la mitologia, va fer els dibuixos per als poemes antics de Pierre de Ronsard (1524 – 1585), considerat com “el príncep dels poetes”.

Recuperant la mostra d’Escaldes, hom descobreix de nou i molt específicament el treball colorista del seu collages i, sobretot, la seva sèrie dedicada al Jazz, que s’emmarca en el moviment fauvista, el qual recupera la puresa dels colors separats per a guanyar en llibertat d’expressió, segons els protagonistes.

Tanmateix, Matisse és considerat un important gravador ja que des del 1900 va produir 829 gravats als quals caldria afegir les estampes creades per a la il·lustració de llibres, un fet que el consolida com un dels artistes més destacats del segle XX. Per altra banda, el fet de treballar les diferents tècniques, fins i tot, els seus treballs de retalls, faciliten la interacció de les diferents disciplines artístiques de forma que una beneficia l’altra.                                                                         

Finalment s’ha de destacar que el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany, com es habitual, va organitzar en paral·lel a l’exposició, una sèrie de tallers que van propiciar ser testimonis del desenvolupament del procés artístic a mesura que l’autor crea, canvia i revisa cada imatge i, aquest fet, s’ha pogut constatar especialment en l’obra d’Henri Matisse. Tallers que, fins i tot, en aquesta ocasió han inclòs la música de Jazz amb el saxofonista Efrem Roca i els teclats de Kic Barroc. 

La mostra inaugurada el dia 30 de novembre de 2023, es va poder visitar fins al dia 3 de març de 2024, així que ens va poder donar l’oportunitat d’aproximar-nos a un del més destacats artistes del moviment fauvista que, tot i la seva curta durada (del 1904 al 1908), la seva tècnica va impregnar de color al seus predecessors que el van poder adaptar en la recuperació de la natura com a objectiu de les seves futures propostes pictòriques.

El vitrall “Arbre de la vida”, de Matisse, a La Chapelle du Rosaire
Llibre editat a França sobre l’artista Henri Matisse



Text: Teresa Ventura. Membre de l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA) i Secretària general de l’Associació d’Escriptors del Principat d’Andorra (AEPA).

Deixa un comentari

TOTES LES NOTÍCIES