El passat diumenge 12, la sala del Prat del Roure del Comú d’Escaldes-Engordany va acollir un interessant concert a càrrec de “l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra”  i “l’Ensemble Choral de l’Ariège”, una gran formació coral que aplega més de 80 cantors, sota la direcció de Dominique  J. Gretillat. El concert dedicat a Händel i Bach, també va incloure 2 peces del compositor francès Gabriel Fauré.

Organitzat per l’Ambaixada Francesa, amb el suport de diverses institucions, l’acte va comptar amb la presència de l’Ambaixadora de França, Madame Ginnette de Matha que va parlar entre altres coses de la proposta d’intercanvi musical  que s’havia iniciat amb l’actuació de les dues formacions  a l’Església de Foix i també a Mirepoix, els propassats dies 2 i 3 de juliol 2015.

El concert del Principat  d’Andorra al Prat del Roure  es va iniciar amb  “Coronation Anthems II”  compostos pel Frederich Händel (1685 – 1759). L’obra “Coronation Anthems” és una compilació de 4 himnes dedicats a la coronació de George I, i els seus succesors. Dels quals l’ONCA i “l’Ensemble Choral de l’Ariège” ens van oferir : “Let thy hand be strengthened” (HWV 261) que correspon al salm 89. “Let justice and judgment”, que aporta una certa melancolia  i “l’ Al·leluia” que correspone  al salm 21. Aquests himnes inspirats en cants bíblics, alguns d’ells  s’atribueixen  al també compositor Henry Purcell (1659 – 1695).

Georg  Friederich Händel nascut a Alemanya el mateix any que el seu compatriota Johann Sebastian Bach (1685 – 1750), va desplaçar-se a Londres, i ambdós van elegir camins clarament diferenciats.  La seves respectives composicions  desenvolupades en ple barroc, van  fer grans aportacions a la música clàssica d’arreu, influint de forma molt positiva al futur musical de tot Europa a partir del segle XVIII.

“L’Ensemble Choral de l’Ariège”  i  l’ONCA també van interpretar plegats, alguns extractes del Gran Oratori  ”El Messies” de Händel:  “For unto us a child is born”, “Behold the Lamb of Good” i “And the glory of the Lord”.

La cúspide musical  de l’anomenat  concert “Transfronterer” va arribar amb Johann Sebastian Bach i el seu  concert núm. 2 per a violí i orquestra en Mi Major (BWV 1042), en que l’IONCA dirigida magistralment pel seu concertino director Gerard Claret, va seduir a tot el públic. S’ha de destacar la brillant  interpretació del segon moviment “Adagio e sempre piano” i el silenci majestuós que es va respirar al final d’aquest moviment, el qual  donaria pas a l’Allegro final,  solemne i perfecte.

A mode  “d’intermezzo”, el concert va incloure dues peces curtes de Gabriel Faure (1845 – 1924): “Sicilienne,  opus 78”(arranjada per Clarck Mc. Alister)  i una “Pavanna, opus 50” (arranjada per Carl Simpson). Fauré nascut a Pàmies a l’Ariège, és també autor d’un conegut “Rèquiem” que juntament amb el de Mozart, havien interpretat al seu dia els Petits Cantors, dirigits per la Catherine Metayer.  

Finalment,  va retornar la música de Händel amb el conegut “Laudate pueri ” (HWV 237) que va començar amb el “Laudate pueri Dominum”  per a soprano i cor , i que correspon al salm 116. Va seguir  “Sit nomen Domini” en la qual es va incorporar l’oboé. Després “A solis ortu”, coral, “Excelsus super omnes”, “Quis sicut Diminus”, coral, “Suscitans a terra” (Soprano i baix continu), “Qui habitari facit”  (Soprano i cordes) i per acabar amb “Gloria patri” interpretat per  la coral i l’orquestra, que van concloure  el recital.  

La denominació  dels mottets  “Laudate pueri” prové de les paraules inicials en llatí del Salm 112, i que és el primer dels sis salms que formen el “Hallel ” (cants d’alabança), uns  texts que empraven els jueus en les celebracions religioses, però especialmente en el sopar de “Pasqua”.

Aquesta obra l’han composat molts autors des de William Byrd (1543 – 1623), Antoni Vivaldi ( 1678 – 1741),  fins a Mendelssohn (1809 – 1847), etc. Encara que els “mottets” més interpretats possiblement  siguin els compostos per Georg Friedrich Händel  i també la versió composta per Amadeus Mozart (1756 – 1791) que l’autor hauria inclós en l’obra “Vesperae solennes de  confessore ” (KV 339).   

En el ritus romà  el “Laudate pueri Dominum “ sempre  s’acaba amb el “Gloria Patri” , com a reconeixement de la Santíssima Trinitat, igualment com el de Händel que hem pogut escoltar al concert “Transfronterer” del Prat del Roure a Escaldes-Engordany.

Una proposta molt interesant que tots els assistents hem pogut gaudir i que s’enmarc a en la línia d’ intercanvis  culturals que ja s’inclouent  en les programacions habituals . Una fórmula  que  alhora  permet  establir nous lligams a través del llenguatge compartit i universal de la música “sense fronteres”.