Recentment s’ha parlat força sobre el bon nivell d’alemany que el nou entrenador del Bayern, Pep Guardiola, ha assolit en només set mesos. I és que Guardiola va començar a aprendre aquest idioma al novembre del 2012 i a Nova York. Això sí ha dedicat una mitjana de quatre hores al dia i si hi afegim el fet que ja parla 4 idiomes (català, castellà, anglès i italià) ha estat suficient per a tenir un nivell decent. La premsa de bona part del món ha elogiat l’esforç realitzat i més en una llengua catalogada com a difícil per als parlants de llengües llatines. Es dóna la circumstància que, sense sortir del món del futbol germànic, diversos tècnics i jugadors foranis no han fet el mateix. En el cas del Pep Guardiola han coincidit, sobretot, una facilitat pels idiomes, temps per a dedicar-s’hi i sobretot, sobretot, una gran motivació i força de voluntat.
Quan jo era un adolescent jugava a bàsquet. Era força mediocre però sempre recordaré les paraules d’un entrenador que vaig tenir: l’Artur. Explicava el cas de l’Epi. Juan Antonio San Epifanio, Epi, va entrar al Barça de Bàsquet per endoll ja que era alt i el seu germà, Herminio, jugava en aquest equip. Així de clar. Però Juan Antonio fins que es va retirar del món esportiu entrenava cada dia una hora llençant a cistella. Aquest sobreesforç va ajudar a convertir-lo en un dels jugadors mítics de l’equip i va eclipsar al seu germà Herminio (per cert, aquest castellanoparlant de Saragossa resident a Barcelona des de l’adolescència no va voler fer el mateix esforç amb la llengua catalana). Quan jo tenia 24 vaig treballar com a comercial i un superior que vaig tenir em va fer un discurs similar: “Si tu i jo venéssim al mateix carrer jo tindria un 10% més de resultats que tu però no més. El 90% és esforç”. I vaig acabar coincidint amb ell.
Hi ha una lògica capitalista o d’una certa classe mitjana catalana que l’esforç pot conquerir-ho tot. No és cert. Pep Guardiola ha tingut temps per a desenvolupar el seu domini de l’idioma i diners per a pagar-se els millors professors. Epi va ser endollat pel seu germà al Barça i a més era força alt. I a més van tenir voluntat de superació i van posar molt i molt esforç. Si lluites i t’esforces potser no te’n sortiràs, dependrà molt de la sort i les circumstàncies i la teva habilitat, però estaràs més a prop d’assolir les teves fites. I podràs dormir més amb la conciència tranquil•la que has lluitat i això sol, ai amics, ja és una gran victòria.