Gualbert Osorio acaba de presentar el seu llibre “Ràdio Andorra, la història d’un mite que va fer història”, valgui la redundància, ja que indubtablement Ràdio Andorra nascuda el 31 d’Agost del 1939, forma part de la història del Principat del segle XX.

Cal destacar que una de les primeres emissions va ser precisament una alocució del primer ministre francès Anatoli de Monzie dirigida a Henri Petain aleshores ambaixador de França a Madrid. Aquest fet es produïa just abans d’esclatar la 2a guerra mundial.

La presentació anava acompanyada d’una taula rodona moderada pel també periodista Josep Puigbó, un format molt propici que va permetre intervenir als diversos periodistes que avui treballen en el mitja radiofònic: Noemí Rodríguez de Cadena Pirenaica de Ràdio i Televisió, Gabriel Fernandez de COPE-AD Ràdio, Àlex Lliteras de l’actual Ràdio Nacional d’Andorra, Qim Barceló del Grup Flaix Andorra, Marisol Fuentes de Ràdio Ser Principat d’Andorra i evidentment Gualbert Osorio en les dues vessants, com

a autor del llibre i com a periodista radiofònic. Exdirector de l’antiga Ràdio Andorra i més tard a Ràdio Valira, una emissora que va néixer a cavall de La Seu d’Urgell i Andorra de la qual Osorio en va ser el promotor i director general fins al 2005.

Es va recordar els fundadors de l’antiga Ràdio Andorra Bonaventura Vila i Josep Puigros, així com les dificultats de Tremoulet que disposant d’una emissora a Toulouse, va poder obtenir la llicència de Ràdio Andorra que el Consell General d’aleshores li va atorgar sota contracte de 30 anys . El contracte no es va renovar i l’emissora va passar al domini de l’Estat Espanyol que finalment va cedir les instal•lacions al govern d’Andorra. Des d’aleshores s’ha parlat des de la possibilitat d’ubicar-hi un futur museu de la Ràdio fins a la utilització com a seu de la Ràdio i Televisió andorranes. Segons el punt de vista de Gualbert Osorio, caldria donar-li una destinació per al país, però evidentment en l’entorn de les comunicacions.

En la taula rodona “La Ràdio avui”, els diferents periodistes van tractar sobre la situació actual de la Ràdio com a mitjà d’informació, amb opinions tan plurals que anaven des de la llibertat d’expressió fins a la manca de recursos per desenvolupar la tasca periodística en l’àmbit del periodisme d’investigació. Un entorn que aquí no està prou considerat segons la Marisol Fuentes directora de Ràdio Ser Principat.

També es va fer referència a una nova associació de ràdioaficionats al país i que a través del seu representant, va oferir una postal amb la reproducció de l’antiga imatge de Ràdio Andorra. Tanmateix es va oferir a tots els assistents un exemplar del llibre escrit per Gualbert Osorio on s’explica en detall la història d’aquesta entitat irrepetible. Que fins i tot va saber ser neutral en els moments de la segona guerra ja que mentre als països veïns donaven informacions dramàtiques Ràdio Andorra va emetre exclusivament dedicatòries de música alhora que disposava de gravacions musicals inèdites, un valuós patrimoni que es guarda als arxius nacionals per a la seva restauració.

A les intervencions de Josep Puigbó, entre altres coses, Gualbert Osorio va dir que “Internet és el millor mitjà de comunicació, però no pas el millor mitjà d’informació”

Per altra banda, es va tractar l’agilitat d’internet en el transport de la informació mitjançant les xarxes, un fet que era impensable abans, quan els periodistes radiofònics depenien totalment dels desplaçaments per poder realitzar les diferents retransmissions. Un fet que també repercutia en l’aspecte qualitatiu del seu treball. Avui i mercés a les noves tecnologies, es poden assolir grans objectius i la Ràdio (Andorra té 30 freqüències) es un dels mitjans que compta amb més alts índex d’audiència arreu.

Finalment Gualbert Osorio va concloure la presentació del seu llibre dient: « Ràdio Andorra va néixer sense facilitats, va viure amb dificultats i va morir sense necessitat de fer-ho ».

osorio1La diferència és que en el seus inicis Ràdio Andorra sota l’eslògan famós de “Aquí Radio Andorra”, el que feia és transmetre d’aquí cap a l’exterior d’Europa arribant des del Sàhara fins a Brussel·les, mentre que les emissores actuals actuen a la inversa, ja que aporten informació per a l’interior del país. Per altra banda a la pregunta si es podria recuperar aquella antiga proposta del segle passat, l’historiador Josep Rodríguez va afirmar que ara no es donen aquelles mateixes circumstàncies.

Però en la seva intervenció Gualbert Osorio va manifestar que la solució per reactivar de nou Ràdio Andorra, estava en la sala, els bancs per una banda i el ministre de Cultura per l’altra i que aquestes dues entitats són les que ho podrien fer possible; la qual cosa va quedar a l’aire ja que ni els bancs ni el ministre van respondre a la proposta informal dels periodistes assistents.

Tot i així, Gualbert Osorio va manifestar que ja no està en actiu sinó que el seu projecte és treballar per al Col•legi de Periodistes que no ha pogut veure la llum definitivament perquè el govern encara no ha aprovat el seus estatuts com a entitat andorrana. En aquest àmbit al seu dia es va realitzar una assemblea constitutiva ( 24 d’abril 2012), amb el nom d’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA), que fins ara no ha fet cap tipus d’activitat pública que nosaltres coneguem.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada