El passat dia 1 d’agost, es va reobrir la casa-museu de Pierre-Auguste Renoir (1841- 1919) a Cagnes-sur-Mer, en plena Côte d’Azur francesa mentre paral·lelament el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany i des del dia 10 de juliol, ens mostra una sèrie d’aiguaforts, gravats i litografies de l’impressionisme francès. L’evolució del qual podem admirar a través de dos dels seus millors representants: Renoir i Manet. Juntament amb Monet són considerats els pares de l’impressionisme, un moviment pictòric i cultural, que va influenciar als futurs artistes de dins i fora de França.

Per altra banda, s’ha de constatar que va ser precisament a Cagnes sur Mer, l’última de les residències familiars de Renoir (que ha estat més de dos anys tancat per reformes), on Pierre Auguste Renoir va realitzar les seves escultures, després d’haber-se consolidat com un dels més importants mestres pintors. En aquesta última etapa, Renoir va pintar entre altres, el retrat de Madame Tilla de Durieux i de Madame Colonna.

Ara, al Centre d’Art d’Escaldes Engordany presideixen l’exposició “Impressions de dos genis”, les reproduccions de : “Le déjeneur sur l’herve” i “Olympia” d’Edouard Manet (1832 – 1883), mentre què, de Pierre-Auguste Renoir s’hi troba “Le bal a le moulin de la Galette” i “Nena amb una regadora”, conjuntament com hem dit abans, amb una trentena d’aiguaforts, gravats i litografies d’ambdós artistes (en aquest cas orginals).

De Renoir hi destaca la litografia datada el 1904 del seu f ill Claude “La tête baisse” i una altra del mateix any que representa un retrat del pintor francès Louis Valtat, del període post impressionista, que posteriorment donaria lloc a l’anomenat “Fauvisme”.

Un aiguafort intitulat “Le petit payssage” , “Baigneuse assise” i « Femme nue couchee tournée a droit » ambdós de l’any 1906, i, « Fleve Scamandre » (1908).

També, dos gravats amb la tècnica de punta seca, titulats : “Sur la plage a Bernevel” (1892) i « Le chapeau eplingé » (1894) són, la filla de Berthe Morisot i la seva cosina.

De Manet, un dels grans copistes del Louvre, a Escaldes, hi trovem, a part de la seva « Olympia » que en realitat és una reinterpretació de « La Venus d’Urbino » de Ticià, tres aiguaforts : “El trapella” (1862), “L’actor tràgic” (1865) i “El torero mort” (1868).

Però, l’obra més important d’Edouard Manet és sens dubte, “Musique aux Tulleries” , una pintura que es considerada la primera obra de l’impressionisme. Pintada l’any 1862, representa un concert als jardins de la Cort de Napoleó III, que estava casat amb Eugenia de Montijo. L’autor inclou i pinta en aquesta obra, al compositor Jacques Offenbach, a l’escriptor Théophile Gautier i al pintor Hernry F. Latour, així com altres personatges de la intel•lectualitat parisenca. Per cert, un dels llibretistes que va treballar per al músic Jacques Offenbach, és Jules Vernoy de Saint Georges, l’escriptor i llibretista de l’Òpera “La Vall d’Andorra” estrenada a París l’any 1848.

Quan a la pintura original “Musique aux Tulleries” es troba a la National Gallery de Londres.

En una altra línia, el matrimoni de Berthe Morisot casada amb Eugene Manet (germà del pintor), varen encarregar a Pierre-Auguste Renoir, una pintura de la seva filla Julie Manet quadre que també se’l titula “L’enfant et le chat”. D’aquí la bona rel•lació entre els dos artistes i les respectives famílies.

Per altra banda, s’ha de dir que, un dels films destacats de Jean Renoir, cineasta, guionista i director de cinema, (segon fill del pintor Pierre-Auguste Renoir), va posar el nom de l’obra de Manet “Le déjeneur sur l’herve” a una de les seves pel•lícules més emblemàtiques . El film tractava sobre la fecundació artificial, alhora que la parella protagonista preferia i demostrava les excel·lències de la reproducció natural i a la natura. Talment com Renoir, sobretot en la seva casa de Cagnes-sur-Mer, on pintava la “natura” a la natura. Les pròpies vinyes i arbres de l’entorn, a part de la « Femme au cep de vigne » (1904), una litografia que està present a l’exposició d’Escaldes.

Tornant a la pintura “Le déjeneur sur l’herve” de Èdouard Manet, el fet d’introduir-hi una dona nua, enmig de dos homes ben vestits, venia a ser una provocació de l’artista. La qual cosa, va donar lloc a que Manet, fos exclòs de les exposicions oficials, així que l’obra esmentada, va veure la llum a l’anomenat “Saló dels rebutjats” on va gaudir del suport dels artistes i intel•lectuals de l’època. Sobre aquesta temàtica, el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany ha programat una conferència a càrrec de Regina Codina (guia cultural), pel dia 19 de setembre a les 20.15 al mateix centre d’Art, Via Carlemany núm. 30.

Per altra banda, s’ha de dir que a Renoir, que també li agradava la música, la seva obra més apreciada és a l’entorn del “Bal de le Moulin de la Galette”, un café on es trobaven diferents artistes i evidentment es ballava i s’escoltava música.

Entre altres obres, els quadres dedicats a les “Grans banyeuses” són molt valorats per l’estil particular de pintar el cossos femenins. També són destacables les pintures on hi ha Gabrielle Renard la mainadera dels seus fills, que va fer de model per al pintor en nombroses ocasions.

En una altra línia, Jean Renoir (fill) en el seu llibre “El meu pare, Pierre Auguste Renoir”, deia que sovint el pintor els portava a escoltar música, així com a visitar el Museu del Louvre.

Renoir, a part de l’aiguafort de Richard Wagner (1900) que ara s’exposa a Escaldes, és l’autor d’una pintura titulada « Jeune fille au piano » (1892). Que va ser un encàrrec d’Henry Rouyon, director de Belles Arts, al qual havia recomanat el poeta Stéphane Mallarmé, autor d’alguns textos musicats per Claude Debussy (1862 – 1918). Debussy és considerat el màxim representant de l’impressionisme musical per la reminiscència de les seves composicions, amb els quadres dels seus contemporanis pintors.

S’ha de destacar la composició musical de l’any 1884, “Preludi per a la siesta d’un fauno”, basada en el poema homònim, de Stéphane Mallarmé (1842 – 1898). Així com 5 cançons sobre 5 poemes de Charles Baudelaire (1821 – 1867).

Finalment s’ha de dir, que la casa-museu de Renoir a la Provença francesa, (que s’acaba de reobrir després de més de dos anys de reformes), és una casa de pagès rodejada d’arbres i plena de roses, que al seu dia conreava la seva dona Aline.

És sens dubte un bon suggeriment per les vacances, un viatge a Cagnes-Sur-Mer, després de visitar la mostra del Centre d’Art d’Escaldes-Engordany, que restarà oberta al públic f ins el dia 28 de setembre 2013.