La votació del projecte de pressupost per a aquest any ha posat el punt final a la legislatura. El darrer debat d’ahir al Consell General va servir perquè els diferents grups parlamentaris fessin balanç dels darrers quatre anys. Com no podia ser d’una altra manera, l’oposició va manifestar que la majoria deixa el país en pitjor situació econòmica de la que estava el 2011, mentre que els demòcrates van voler destacar que ja es veu l’inici de la recuperació. El cert, però, és que tot i que ja hi ha alguns indicadors que han frenat l’evolució negativa dels últims anys, no s’acaba de veure entre la població en general una millora econòmica. Els  salaris estan estancats des de fa anys i la creació de llocs de treball és pràcticament inexistent, tot i que les xifres d’atur siguin més baixes que a l’inici de la legislatura.

D’aquesta manera, caldrà estar atent a veure quines són les propostes de les diferents forces polítiques durant la propera campanya electoral per rellançar l’economia, un dels punts que haurien de centrar els programes dels partits. Més enllà de l’àmbit econòmic, la sensació és que l’àmplia majoria de Demòcrates per Andorra (DA) no ha servit per abordar totes les grans reformes que el país té pendents des de fa anys. Tot i que s’ha actuat tímidament per redreçar la situació de seguretat social, tothom coincideix que caldrà modificar de nou en el futur la llei de la CASS. De la tan esperada reforma de la Funció Pública ni tan sols se n’ha parlat, i l’únic que s’ha fet és acabar amb un sistema de complements de jubilació dels funcionaris que semblava a totes llums difícil de mantenir. La tan pregonada necessitat d’arribar a un pacte entre el Govern i els Comuns per adaptar la Llei de transferències i les competències comunals a les noves necessitats també ha quedat al calaix.

El volum de lleis aprovades ha estat important, sobretot a la darrera part de la legislatura, però ha faltat valentia per elaborar-ne d’altres, segurament pensant més en les conveniències electorals que en el propi país. Així doncs, com és normal, alguns veuran el got mig ple i d’altres mig buit i ara correspondrà de nou als electors decidir en quines mans posaran el país per als propers quatre anys.