El sociòleg Salvador Giner, el periodista Josep Cuní i el teòleg Francesc Torralba han estat els protagonistes de la desena edició de la Càtedra de pensament cristià centrada en la comunicació interpersonal en la societat xarxa. El primer ha considerat que la comunicació ha sofert uns ‘canvis radicals’ amb les noves tecnologies i que aquest nou món digital ‘està per explorar’. Per això cal fer-se preguntes i reflexionar sobre ‘on som i on anem’ en aquest terreny, ha dit. Per la seva part, Cuní ha apuntat a ‘reivindicar’ i ‘revitalitzar’ els valors del periodisme per contrastar, verificar i explicar les impressions, opinions i emocions que es transmeten a través de les xarxes. El ponent ha demanat ‘més periodisme’ i ha manifestat que aquest és un concepte que s’hauria de ‘salvar de la crisi’. Per últim, el director de la Càtedra, Francesc Torralba, ha centrat la seva exposició en ‘com es produeix la recerca de sentit’ en el món digital o en les institucions tradicionals com la família, l’escola i l’Església i com aquestes s’adapten al nou escenari. Torralba ha valorat positivament aquests deu anys de Càtedra per la seva voluntat de formació i de ‘crear opinió’.

La comunicació entre les persones ha canviat de forma radical amb l’aparició de les noves tecnologies. Aquest món digital ‘té un interès molt gran i està per explorar’. Aquest és el punt de partida de l’exposició que el sociòleg Salvador Giner ha emprat en la seva conferència durant la Càtedra de pensament cristià que s’ha celebrat aquest divendres a Sant Julià.

Segons Giner, estem en un moment de transició i cal assumir que ‘no sabem on som ni on anem’ en aquesta societat xarxa. S’han de ‘plantejar preguntes que no tenen resposta encara’, cosa que no fan els polítics ni la gent que va molt segura pel món que ‘s’equivoquen de manera esplendorosa’, ha criticat.

Per això, en la trobada d’aquest divendres Giner ha volgut plantejar alguns problemes de la comunicació en el món digital i ‘assenyalar solucions’. Aquestes passarien, segons el sociòleg, per l’educació, la reflexió i la contemplació i és que el soroll i la velocitat amb què vivim sovint no creu que ‘ens porti enlloc interessant’.

Entre els problemes hi ha el fet que la comunicació a través de les xarxes pot estabornir a les persones, distreure o fer perdre el temps, però també afavoreix una major participació ciutadana, una societat civil viva ‘més enllà dels polítics’.

El periodista Josep Cuní ha tractat la influència de les xarxes als mitjans de comunicació, una influència que ha reconegut ‘molt important’ però que també distorsiona. ‘La xarxa aporta informació en brut i el periodista – i aquí es torna a exigir més periodisme- l’ha de polir, verificar, contrastar i difondre d’acord amb el llenguatge periodístic’, ha indicat. Cuní ha considerat, per tant, que s’ha de tornar a ‘revitalitzar i reivindicar’ la professió perquè el paper del periodista ‘cada cop és més necessari’. ‘Un periodisme seriós, rigorós, que busca la veracitat i contrasta és imprescindible per dirimir el que qualsevol tuit pugui estar difonent’, ha afegit.

Com es pot revitalitzar aquest periodisme en un moment de crisi dels mitjans requereix, segons Cuní, ‘moltes i molt variades reflexions’. Amb tot, ha assegurat que la crisi està castigant els mitjans com a empreses, no al periodisme en si mateix, tot i que ha reconegut que ‘els periodistes estem sortint malmesos’. Així, entre els conceptes que ‘s’hauria de salvar de la crisi’ hi ha el del periodisme, ha destacat.

Per últim, el director de la càtedra, el teòleg Francesc Torralba s’ha centrat en la recerca de sentit dels éssers humans en el nou món digital, ‘una nova peixera on estem tots’, segons ha definit. Torralba ha fet una crida a ‘no fer una esmena a la totalitat’ i a veure com es genera sentit en aquest ‘trencaclosques’. ‘Com l’individu troba sentit a les xarxes o ha d’anar a les institucions tradicionals com l’escola, la família o l’Església’, és el que ha abordat, però també com aquestes institucions s’han d’adaptar al nou món.

Segons Torralba ho fan de forma desigual. A l’escola, ha reconegut, es tendeix a no moure’s dels protocols i rutines però ha canviat el rol del professor davant d’un alumnat acostumat als ordinadors, que està a les xarxes, etc. ‘La institució ha de poder acollir aquestes persones i educar-les’, ha apuntat. També alguns pares es troben perduts, ha reconegut, no saben on naveguen els fills, tenen por que entrin en relacions dolentes i que ‘naufraguin en aquest món virtual’. Les institucions religioses han viscut també un debat en aquest àmbit des de l’entrada a Twitter del Papa Benet XVI, ha indicat Torralba, ja que es podia considerar entrar en un àmbit banal però no ser-hi és ‘ubicar-se en un món aliè’.

La commemoració de la desena edició ha estat celebrada pel director de la Càtedra perquè s’han editat nou llibres i han complert amb la finalitat formativa, de crear opinió i que ‘les persones tinguin elements per discernir’, ja sigui amb les conferències o amb els textos que poden llegir a posteriori, ha conclòs.

Vídeo: Bisbat d’Urgell

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada