Gema Martín acusa Europa de fer una ‘interpretació selectiva’ de les influències del món àrab

La relacions entre Europa i el món àrab ha estat el tema tractat per la doctora en estudis àrabs i islàmics, Gema Martín, en la tercera jornada de la Universitat d’Estiu d’Andorra. Martín ha acusat Europa de fer una’interpretació selectiva’ de la història, en la qual no inclou el reconeixement de les aportacions positives del món àrab per al desenvolupament del pensament europeu i prioritza els conflictes i enfrontaments produïts per la proximitat geogràfica.

L’exdirectora general de la Casa Àrab, Gema Martín, ha destacat la importància de les relacions entre Europa i el món àrab en la història. Una relació que durant aproximadament un mil·lenni ha estat molt fructífera, com ho exemplifiquen els llegats d’Al-Andalus, però que la memòria col·lectiva europea ‘no té en consideració’, ha afirmat.

Durant segles hi ha hagut una comunicació transcultural entre el món àrab i Europa i a la inversa. Aquesta, però, ha quedat desdibuixada per la interpretació que s’ha fet posteriorment, sobretot a partir del descobriment d’Amèrica i la instauració d’un nou paradigma que es basa en l’expulsió autoritària del llegat àrab com a element constitutiu de la realitat dels territoris europeus.

També des del segle XIX hi ha hagut un moviment transcultural d’Europa cap al món àrab. Es produeix una modernització de l’islamisme, de les estructures islàmiques amb conceptes més participatius, governs representatius i la divisió de poders, ha recordat la ponent.

Amb tot, ha explicat Martín, es dóna una de les grans contradiccions. D’una banda, Europa desenvolupa els elements positius en la seva pròpia territorialitat però els nega als territoris més enllà de les seves fronteres, ja que tenia en les colònies altres interessos. A més, la doctora en estudis àrabs i islàmics, ha apuntat que en cas que existissin aquests valors progressistes, l’Europa colonial ‘els trenca’. ‘Mentre desenvolupa un pensament humanístic basat en els drets humans, fora de les seves fronteres ho viola sistemàticament’.

De l’altra banda, Martín ha parlat també de l’establiment del concepte de civilització, del qual només n’és posseïdora Europa i la distingeix dels pobles bàrbars, retrassats i inferiors des del punt de vista cultural. Una sensació que, ha lamentat, ha quedat fins l’actualitat.

Tot i les migracions i l’acollida de ciutadans del Magreb, els països àrabs o l’orient mitjà, preval el concepte que Europa s’ha fet a si mateixa ‘aïllada d’influències orientals que han estat enormement importants, que s’està fent a ella mateixa quan hi ha persones que han vingut de moltes parts del món i que formen part de la realitat ciutadana europea actual’, ha destacat la ponent.

Per respondre a aquests desafiaments, Martín ha apuntat a ‘recomposar de manera més correcta la interpretació de la història’.

L’exresponsable de la Casa Àrab ha criticat també Europa per seguir la política dels Estats Units en relació amb el món àrab i, fins i tot finançar-la. Mentre segueixi la concepció de cultures tancades, quan no antagòniques, ‘tots els esforços per generar una nova relació tindran pocs resultats’, ha assegurat, ja que no se subratllen els elements de comunicació transculturals.

També ha lamentat que Europa ‘ignora i no dóna suport’ als moviments de reforma que sorgeixen en el món àrab, mentre preval aquí un sentiment d’islamofòbia. Centrada en la crisi, ha dit Martín, ‘perd l’ocasió de donar suport a aquestes revolucions i evolucions democràtiques’. Es perd, segons ha considerat, l’ocasió de ‘forjar nous paràmetres de relació entre el món àrab, positius per les relacions mútues i els fruits polítics i econòmics que tots necessitem’.

Gema Martín ha reconegut que no se sent optimista respecte a que s’avanci per millorar les relacions i la deconstrucció de ‘falsos mites’ i ‘interpretacions interessades de la història’, que alhora serveixen per interpretar el present. ‘No veig evolució positiva, voluntat política, intel·lectual ni acadèmica suficient per canviar totes aquestes realitats i per arribar a nous paràmetres d’interpretació i de relació amb aquesta part del món, que és vital per uns i altres’, ha conclòs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.