Preferentment un friki es podria considerar com una persona que està interessada per un tema específic, que creu dominar, la qual cosa fa que cridi l’atenció dels altres. Aquesta creença però, moltes vegades, al no ser real, genera frikis positius i altres negatius. En el camp de la política, entesa com l’organització de la societat per aconseguir el bé comú, és imprescindible l’existència de frikis polítics competents, que siguin capaços de dominar la política, per aconseguir la veritable realització dels seus objectius. Cal establir una clara distinció entre el dir i el fer, que és qui realment distingeix als politics bons dels dolents, entenent el domini de la política, més com un art que com una ciència, tot i que avui dia, amb els actuals coneixements de la naturalesa humana, cada vegada utilitza més aquests coneixements per aconseguir els seus propòsits.

Maquiavel estimava dos components en la política: la virtú i la fortuna, entenent la primera com el coneixement racional i intuïtiu de la realitat i la segona com el discerniment del moment més adequat per fer-la reeixida. Si el plantejament polític és erroni i no es correspon amb la realitat o el moment no és l’adequat, el fracàs polític és segur i total. Una aproximació molt simplista a l’actual procés independentista de Catalunya, podria servir per qualificar a Artur Mas, com a més proper a un friki polític constructor i als membres de la CUP, com a frikis xerraires, molt allunyats del coneixement de la realitat i de la seva adequació temporal.