El professor univeristari, filòsof i teòleg Francesc Torralba ha explicat aquest dijous que les crisis són consequència de les males decisions que s’han pres en diferents àmbits, sobretot financers. Així, les crisis no són atazaroses ni arriben per casualitat, ni tothom té la mateixa responsabilitat. De la mateixa manera, Torralba ha detallat que l’audàcia, la prudència, el sentit de la justícia i la temprança són caractaerístiques o virtuts que ha de tenir una persona per prendre decisions encertades. El filòsof ha ofert una conferència sobre la presa de decisions dins la línea de treball La salut al dia, on s’han abordat les claus per prendre les millors decisions en l’àmbit personal i professional.

El teòleg ha explicat les quatre qualitats que ha de tenir una persona per prendre decisions encertades. D’una banda, l’audàcia, tenint en compte que hi ha decisions que no tenen marxa enrere, com la paternitat, s’ha de ser molt audaç per saber si és una bona elecció tirar endavant aquest projecte. De l’altra la prudència o ‘seny’, que requereix un gran domini del fons emocional, així com el sentit de la justícia, és a dir, no prendre decisions pensant en un mateix quan la decisió afecta a un grup de persones, una família, etc, ja que les conseqüències poden ser el ressentiment. Finalment la temprança, que ens capacita per prendre decisions sense descartar cap opció.

El teòleg ha explicat que l’art de prendre decisions és el peatge que s’ha de pagar per ser lliures i en aquest punt un se n’adona de ‘la dimensió angoixant que suposa prendre decisions’. I és que a més, tot es complica si s’espera a ‘tenir evidències’, és a dir, no es poden prendre decisions esperant un resultat just, perquè no hi ha un algoritme clar, com en les matemàtiques.

Pel que fa a les fases prèvies al moment de prendre les decisions, se’n poden diferenciar diverses: en primer lloc, la fase de deliberació en què s’ha de fer un exercici de sospesar i anticipar conseqüències, on hi ha una incertesa total. En segon lloc hi ha la fase d’interacció, en què és molt important obrir el cercle de confidents per assegurar-se que la decisió serà la més afortunada. En aquest punt, cal remarcar que de vegades ‘menystenim l’opinió dels més grans’ i que s’ha d’evitar demanar consell a qui sabem que reafirmarà la teoria que tenim, perquè això és ‘fer trampa’. El debat, ha aclarit, s’enriqueix quan hi ha algú que et fa pensar. Finalment, està el punt de determinació, que ve acompanyat d’un estat d’ànim d’angoixa. No obstant això, cal fer una avaluació del resultat.

Pel que fa a les decisions en grup, hi ha dues regles bàsiques, ‘que rarament es compleixen’ que són escoltar les raons dels altres i la ductilitat, què no vol dir renunciar al que pensem si no admetre un altre punt de vista.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada