En la dècada dels anys setanta del segle passat, l’enginyer egarenc, Jaume Comellas i Armengol, fundà una empresa dedicada a dissenyar i construir, per encàrrec, circuits electrònics destinats a transformar en automàtics processos industrials, principalment, de fàbriques tèxtils. Un repte feixuc el seu, si tenim en compte que la industria catalana, tot just començava a entrar a l’era digital. Si bé la maquinària funcionava amb energia elèctrica amb motors que traslladaven el moviment amb bandes de cuir cap als telers, el funcionament no era electrònic.
Els xips i altres components electrònics feia pocs anys que havien estat inventats. Els xips foren presentats en el 1959 per part de dos enginyers dels Estats Units. La innovadora iniciativa empresarial d’en Jaume Comellas fou un tant arriscada a causa del ràpid avenç de la tecnologia.
El capital humà de l’empresa estava format per una vintena d’enginyers industrials. Cada un tenia assignat un projecte que havia d’analitzar, consensuar amb el client, plasmar sobre paper, muntar un circuit electrònic i posar-lo en funcionament a la fàbrica del client.
Per a muntar els circuits, els enginyers disposaven de sengles taules de taller «intel·ligents» que a cada nou projecte havien de ser reprogramades. Un feix de llum lineal assenyalava de quin receptacle, dels que tenia l’enginyer davant seu, havia d’extreure el component a col·locar.
Acte seguit, el mateix raig de llum indicava a l’enginyer a quins orificis havia d’introduir el component que tenia a la mà i a on havia de soldar la pota o les potes. Tal procediment reduïa a mínims possibles errors humans que inutilitzarien el circuit muntat.
Si arribat el moment, un circuit no funcionava en provar-lo, els enginyers no s’entretenien a veure on fallava. Sortia més barat fer-ne un de nou, regalant el vell al client, com a components de recanvi, preveient que alguns d’ells tenien i tenen una vida útil curta, encara ara.
La ferotge competència en preus dels productes tèxtils provinents de l’Àsia feu que moltes les fàbriques haguessin de plegar aquí. Arrossegada per la desindustrialització, l’empresa d’en Jaume Comellas i Armengol també hagué de tancar portes. Avui només uns pocs el recordem.
En la seva època, fou una empresa capdavantera, tant en tecnologia com en condicions laborals, amb salaris alts i horari flexible, dins d’un marge, la qual cosa permetia a tots els seus empleats fer compatible la vida laboral amb la familiar. Els empleats se sentien part de l’empresa.