Formes de Camilleri

És el títol que el comissari (d’exposicions) Quim Noguero, home d’experiència demostrada, li ha posat a l’esdeveniment més remarcable de la BCNegra d’enguany, i l’únic que a hores d’ara, quan els debats ja s’han apagat, encara podeu visitar (biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, fins al 18 de març). Es tracta de la primera exposició dedicada a un dels autors més singulars de la novel·la de lladres i serenos, el sicilià

Andrea Camilleri, creador de les aventures del famós comissari (de policia) Salvo Montalbano.

A qualsevol altra mostra sobre un escriptor, i se n’han fet moltes, l’apartat dedicat a l’estil narratiu sol ser molt més reduït que no pas en aquesta. Recordo la que el Centre d’Art Santa Mònica va muntar sobre Pere Calders, per exemple, en què els objectes que ajudaven a descriure la vida quotidiana de l’autor de Cròniques de la veritat oculta constituïen quasi un museu. En aquesta de la Fuster, en canvi, la preeminència és per als textos. I molt encertadament, perquè si per alguna cosa destaca aquest «dramaturg que escriu novel·les», tal com l’han batejat, és per haver convertit el llenguatge en un personatge més. A aquestes altures ja ho deu saber tothom, però per si de cas aclariré que l’idioma que en Camilleri fa servir per a la creació literària no és pas, o no solament, l’italià sinó el sicilià, i no content amb l’alternança de totes dues també contraposa el registre estàndard al col·loquial, freqüentíssim al llarg dels diàlegs que predominen a les aventures d’en Montalbano. Si hi afegim els nombrosos jocs de paraules (veritable segell d’identitat camillerià), l’ús del burocratès a fi de ridiculitzar les autoritats, la invenció d’un idiolecte (parla peculiar d’un personatge) anomenat catarellès i altres recursos com ara rodolins o cartes anònimes (tot un gènere en la tradició mafiosa), la lectura de les seves obres és un veritable festí de la llengua. Fins al punt que el narrador es podria estalviar d’esmentar el nom del personatge que parla perquè tots (o si més no els habituals) es poden reconèixer per la manera com s’expressen, una habilitat només a l’abast dels veritables verbívors.

Edicions 62, que ha aconseguit crear una legió de seguidors del poli més sorrut de la Mediterrània, és a punt de publicar el vint-i-vuitè títol de la sèrie, El joc de pistes. No us el perdeu. Però mentre no arriba, podeu entretenir l’espera amb una visita a Formes de Camilleri, amb regal inclòs: un Camitrivial de quinze preguntes per a montalbanòlegs irredents.

Per Pau Vidal / ACPG – Redacció

TOTES LES NOTÍCIES