En el marc de la 23 a Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella “Morabanc”, el passat dia 28 d’abril, vàrem poder gaudir d’un dels espectacles més aplaudits a “Broadway”. Fent història s’ha de dir que semblava inspirat en un espectacle creat, o millor dit dirigit l’any 1934 pel també compositor i cantant Carlos Gardel (1890 – 1935) i amb el mateix títol.

La recreació de l’espectacle de “Forever Tango” ara produït per la Companyia de Luis Bravo, també violoncel·lista que participa en l’orquestra dirigida per Horacio Romo, ha gaudit de molta aceptació arreu on s’ha representant en un llarg itinerari per tot el món.  La presentació al Principat d’Andorra va tenir un públic fidel a la “Temporada” que aquesta vegada va ser molt més nombrós i és que l’espectacle és un art complet o com diríem que pertany a un “art total” : orquestra, ballarins i el cantant solista,  tots sota una disciplinada direcció artística, que va agradar a tothom. El vestuari, el so i l’atrezzo van completar una bona direcció escènica i musical amb coreografies excepcionals.

El director d’Orquestra, com hem dit abans, va ser Horacio Romo que també tocava el bandoneón juntament amb Luciano Sciarretta, el baix Héctor Pineda i al piano Víctor Simon. El pianista és també compositor i guanyador de diferents premis. Es l’autor de l’espectacle “Una noche en Buenos Aires” per a orquestra de cordes i piano. 

El fet de compartir l’escenari,  l’orquestra i els ballarins,  així com el cantant, va crear un entorn perfecte per a gaudir de la música de diversos autors, entre les quals destacaven  les composicions d’ Astor Piazolla (1921 – 1992). Piazolla que va compondre las seva  primera cançó amb tan sols 11 anys, és l’autor de peces famoses com “Libertango” i “Adiós Nonino” peça que varem escoltar a la segona part de l’espectacle d’estil plenament  Novayorquès, encara que basat en els orígens del Tango argentí, d’on provenien alguns dels ballarins de “Forever Tango”.

Astor Piazolla va conèixer  a Carlos Gardel (1890 – 1935), que per cert l’any 1934 va presentar “El tango en Broadway” i inspirant-se en aquella  antiga proposta,  el grup “Forever Tango” han inclós  en el seu programa  algunes de les seves cançons. Alhora que van emprar aquest mateix titular per donar  nom a l’espectacle ara presentat a Andorra.  S’ha de recordar que  Carlos Gardel també era amic de l’escriptor argentí Jorge Luis Borges (1899 – 1986). En una  altra línia,  voldria apuntar que per cert, que Borges,  guanyador del Premi Cervantes de l’any 1979 (exacquo amb l’espanyol Gerardo Diego),  en el seu llibre de relats  “Ficciones” (1944) donava l’autoria del “Quixot “ a “Pierre Ménard,  un poeta francès del segle XVIII.

Recuperant la primera part de l’espectacle “Forever Tango” a Andorra, es va iniciar amb el “Preludio del Bandoneon  y la noche” amb la intervenció dels dos ballarins, Carolina Garcia i Ricardo Astrada. Va seguir “Obertura” amb l’orquestra com a protagonista.  Després el grup format per cinc parelles va interpretar “El suburbio”, una peça que va mostrar tot l’art d’aquests ballarins de primera fila, sempre amb el suport de grans coreografies representatives del món del tango, ple dels contrastos del color i el ritme de la seva música.

L’alternança del cantant Martin de Leon, va permetre reviure l’espectacle complet d’aquesta proposta, potser de les més agosarades d’aquesta  23 a Temporada de Música i Dansa que com quasi sempre  i mercés a la bona programacio del també pianista Josep Maria Escribano, va omplir de gom a gom el pati de butaques, tot i la gran capacitat de la Sala del Centre de Congressos d’Andorra la Vella, la capital.

El tango “A los Amigos” és una composició d’Armando Pontier (1917 – 1983), una versió que   l’orquestra va brodar i que va seduir el nombrós públic.

“Que Aguien me diga” és una composició de Gilberto SantaRosa, que “Forever Tango” va adaptar en una versió “Candombe”. Candombe és una manifestació d’origen negroafricà que forma part de la cultura de l’Uruguay. L’any 2009 aquesta manifestació cultural va ser reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Té els seu origen en l’arribada d’esclaus de l’Africa. Aquí van participar tot el grup artístic de “Forever Tango”amb la totalitat dels seus ballarins a escena.

De la segon part s’ha de destacar “Jealousy” una mena de “Tango Tzigane” compost  l’any 1925 pel compositor i també violinsta danès Jacob Gade (1879 – 1963). És una de les obres més populars per a orquestra de tangos que va compondre aquest  autor.

Tanmateix “Adios Nonino” d’Astor Piazolla (1921 – 1992) que tal com hem dit abans, l’orquestra de la nit va interpretar amb un alt nivell de solvència musical. No en va Piazolla es va centrar en aquesta instrumentació, que implica els bandoneons, els violins, un contrabaix i un violoncel i incloen el piano.

Finalment,  s’ha de dir que aquest mateix programa “Forever tango” l’han interpretat arreu del món, sempre amb notable èxit de públic i evidentment de la crítica especialitzada.

També cal comentar que el conjunt artístic “Forever Tango” dirigit per Luis Bravo, pretén, i de fet ho assoleix, aproximar el públic i alhora fer gaudir a través de la recuperació del Tango, des de diverses perspectives i amb una gran disciplina per part de tots els components, l’orquestra, els ballarins i el cantant. Conjuntament amb les seves coreografies “Forever Tango” van portar  llum i color a la penúltima Nit de la “Temporada de Música i Dansa – 2017”, que ja ens prepara una nova cita per al divendres dia 12 de maig amb “La poesia i el cantautor: Rufus Wainwright”, que per cert és el gendre del poeta i compositor canadenc Leonard Cohen (1934 – 2016).