Finalitzen els agrupaments dels ramats d’aquest any per protegir-los de l’os bru

Els pastors que treballen en el marc del projecte PirosLife, de consolidació de l’os bru al Pirineu, han finalitzat la baixada dels ramats d’ovelles que han estat protegits en agrupaments vigilats durant els últims cinc mesos. Es tracta d’una de les mesures preventives posades en marxa, dins del projecte, que s’ha demostrat més efectiva per minimitzar baixes als ramats d’oví durant els mesos d’estiu, quan pasturen en la zona de presència permanent d’ossos a cotes altes.
En total, enguany s’han organitzat 6 agrupaments de ramats protegits, amb prop de 5.600 ovelles i cabres de 36 propietaris i ramaders diferents, que voluntàriament s’han volgut acullir a aquesta mesura preventiva gratuïta que ofereix la Generalitat de Catalunya i el Conselh Generau d’Aran. Concretament, són els agrupaments de Gausac-Casau i Bagergue, a la Val d’Aran; i els d’Isil, Tavascan, Bonaigua i Boldís-Àreu, al Pallars Sobirà. A la Val d’Aran s’han agrupat unes 2.000 ovelles de 24 propietaris diferents, mentre que al Pallars Sobirà, la protecció mitjançant aquesta mesura ha arribat a més de 3.600 animals de 12 propietaris.
Una eina eficaç per minimitzar baixes
L’agrupament de ramat protegit és una eina eficaç, en tant que garanteix una vigilància contínua del bestiar les 24 hores. La protecció durant la nit es fa amb l’ajuda de gossos de protecció, i mitjançant el tancament del ramat en recintes delimitats amb tanques protectores. Alguns d’aquests pastors provenen de l’escola de pastors de Catalunya, amb qui l’administració manté un conveni per a facilitar les pràctiques dels estudiants i donar suport a aquesta professió.
El nombre de pèrdues en ramats protegits mitjançant aquests agrupaments vigilats són significativament més baixes que en la resta de ramats. Concretament, el 2018 el 88% de les morts de bestiar per atacs d’os s’ha produït en ramats de propietaris que han rebutjat acollir-se a aquesta mesura gratuïta.
Tanmateix, en els 6 ramats agrupats i protegits, que inclouen 5.600 caps de bestiar, l’os ha depredat només 8 ovelles i 1 cabra, un 0,16% del total dels caps de bestiar. Algunes han mort ofegades a dins del tancat després d’un intent d’atac d’os, altres per quedar fora del tancat a la nit, etc. Per contra, s’han produït 50 atacs sobre ovelles/cabres de ramats sense protegir amb 86 caps morts. Pel que fa a les explotacions apícoles, s’han produït 4 atacs amb 8 arnes no protegides, i 12 atacs sobre 51 arnes sobre explotacions protegides.
Prevenció de danys, una prioritat del projecte
El gruix de les partides econòmiques del projecte PirosLife s’han destinat fins ara a la prevenció de danys a la ramaderia. Concretament, el 35% dels 1,7 milions invertits fins ara. Dels 2,5 milions totals amb què compta aquest projecte europeu, Europa aporta el 75% dels fons, i els socis el 25% restant (Departament de Territori i Sostenibilitat, Conselh Generau d’Aran, Fundación Oso Pardo, Forestal Catalana i la Universitat de Lleida).
En concret, la Generalitat ha destinat prop de 200.000 euros aquest 2018 en la contractació de pastors i vaquers, la millora d’instal·lacions per a pastors, i l’adquisició de material per a cabanes i barracons, entre altres. Així, a banda de contractar el servei de pastor, l’administració també proporciona equipaments, material i recursos durant els mesos que pugen a muntanya, com ara cabanes, mòduls per dormir, i estris necessaris per al desenvolupament de la vida diària. També facilita el desplaçament de material i personal per a la recerca de ramat perdut.
A més, la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran compensen les pèrdues dels ramaders per atac d’os, tant dels que s’acullen a les mesures de vigilància com dels que no. Precisament, el 2017 les indemnitzacions a ramaders per danys de l’os van representar 33.000 euros, i 10.000 euros el 2016. Les quanties venen fixades en cada cas per Decret, i es liquiden en un termini d’entre 4-5 mesos. En paral·lel, el bestiar d’oví agrupat, disposa, a més, d’una assegurança gratuïta per a accidents i altres danys que pugui patir el bestiar mentre sigui a muntanya.

TOTES LES NOTÍCIES